moradebre.org

Publicació independent de turisme, cultura, formació i lleure de Móra d'Ebre

                        

• Principal • Pàgina anterior • L'entrevista • F. quinzenal • Fòrums • Móra en imatges • Turisme i lleure • Cercar • Qui som? •

 moradebre.org - Josep Gibert

 

 

Josep Gibert i Clols, paleontòleg (1941, Valls - Móra d'Ebre - 2007, Terrrasa).

- el Pregó dóna inici a la Festa Major 2004 (27/VIII/2004)

Comenta aquesta notícia!

 

Un miler de persones es concentraren, ahir a la nit, davant el marc de les escalinates de l'Església Prioral de Móra d'Ebre per a presenciar el Pregó. L'acte va tornar, aquest any, carregat de simbolisme i elegància, com ja és tradicional, i dóna oficialment l'entrada a la Festa Major 2004.

 

Va ser el doctor en ciències geològiques Josep Gibert i Clols l'encarregat de pronunciar-lo. Josep Gibert va viure 21 anys a Móra d’Ebre, on va arribar quan tenia 4 anys i va marxar l’any 1969, a l’edat de 25 anys. Amb aquest acte, el seu poble retia homenatge a la seva trajectòria professional com a reconegut paleontòleg. Josep Gibert, emocionat, va incidir en els moments de la seva infantesa i joventut viscuts a Móra, els quals van marcar la seva vocació professional per la geologia. Va incidir en la bellesa de l'entorn natural, el nucli antic i el caràcter de la gent de Móra d'Ebre, en la seva potencialitat turística i de desenvolupament pròsper de futur per als joves. L'autoestima de la gent de Móra d'Ebre, segons Gibert, ha de servir per a potenciar la imatge del poble com a epicentre de les Terres de l'Ebre. El pregoner, en to informal, va aventurar-se a preveure la  troballa, al terme municipal de Móra, d'un homínid del Neanderthal.

 

- C LAUNES

 

Ser pregoner de la Festa Major de Móra d'Ebre l'any 2004 va ser el tribut que el nostre poble va retre en homenatge a Josep Gibert i Clols als seus 61 anys.

 

Gibert va ser un reconegut paleontòleg, investigador de l'Institut de Paleontologia Dr. M. Crusafont de Sabadell, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; descobridor, al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada), d’una resta cranial atribuïda al Homo sp. Director de les excavacions a Orce i Cueva Victoria des dels seus inicis, i codirector de les excavacions de Cabezo Gordo i Cueva Negra (Múrcia). Publicà més de 200 articles en revistes científiques d'impacte internacional, així com fou autor-editor de diverses monografies i llibres: Los restos humanos de Orce y Cueva Victoria, Presencia humana en el Pleistoceno inferior de Granada y Murcia, Los Hominidos y su entorno en el Pleistoceno inferior y Medio europeo, The Hominids and their environment during the Lower and middle Pleistocene of Eurasia i Geología, Paleontología del Pleistoceno inferior de Venta Micena, El Hombre de Orce, los homínidos que llegaron del Sur  y ¿Quieres ser... paleontólogo?. També era membre de l’Institut Internacional Charles Darwin.

 

Josep Gibert va viure 21 anys a Móra d’Ebre, on va arribar quan tenia 4 anys i va marxar l’any 1969, a l’edat de 25 anys. L’any 1996 es va retrobar amb el seu poble després de 27 anys d’absència. El motiu de la seva visita fou la invitació que va fer-li l’Associació Cultural La Riuada per a pronunciar el dia de Sant Jordi la conferència “A la recerca dels nostres orígens. Una aventura apassionant”. Prop de 300 persones van omplir La Llanterna per escoltar a Gibert. Tornà a Móra en l’acte que encetà la Festa Major de 2004. La nostàlgia i l'estima envers Móra d'Ebre foren les constants d'aquell acte.

 

La tasca de Gibert permeté avançar en el respondre preguntes com de quan data la presència dels primers homínids europeus, aportar hipòtesis sobre com i quan es va poblar el vell continuent europeu,... A l'estiu de 1982, un equip intergrat per ell, Jordi Agustí i Salvador Moyá, éssent Gibert director de la prospecció, prossegueix unes excavacions iniciades sis anys abans per ell mateix. Entre els centenars de fòssils recuperats, arriben a identificar, el desembre d'aquell 1982, una resta d'homínid. Es tractava d'un fragment de volta craniana, de 8,4 cm de superfície i aproximadament 4,5 mm de gruix, corresponent a dos ossos parietals i l'interparietal. Semblava pertànyer al gènere Homo, en una fase molt remota de la seva evolució. Així va quedar confirmat, després de consultes amb experts d'altres institucions, com Pierre Mein, de la Universitat de Lió, a França, i Peter Andrews, primatòleg del Museu Britànic, i amb altres especialistes espanyols com el Dr Campillo o el Dr García Olivares. El descobriment del seu equip a Venta Micena (Orce) encetava un polèmica mediàtica donat que constatava la presencia d'homes fa 1,5 milions d'anys al sud-est espanyol; és a dir, feia el descobriment datat com a més antic d'una resta humana a Europa. Aquest descobriment fou criticat i Gibert desautoritzat per alguns dels seus propis companys i catedràtics del moment mitjançant, essencialment, articles d'opinió; mentrestant la ciència, amb el pas del temps, anava aportant proves a Gibert de que la resta sí era humana.  Després d'una lluita gairebé diària per demostrar aquest origen humà del crani, mitjançant tota la tecnologia, noves troballes, com al indústria lítica d'Orce, i altres estudis i opinions d'experts, el 1995, rep l'aval de la comunitat científica en el Congrès Internacional de Paleontologia Humana a Orce, amb la presència de 300 científics de 18 nacionalitats. Posteriorment, reacredità el seu descobriment com a cert, una resta cranial a Tarragona amb un cresta occipital similar a la de l'Home d'Orce, corresponent a un crani d'una nena romana.

 

1,5 milions d'anys era una xifra mai pensada fins al moment i que encetava una nova teoria sobre la població del món per part dels homínids en evolució, encara. La Junta d'Andalusia i reticències d'alguns dels que havien estat els seus companys semblen ser els culpables de que Gibert no pogués treballar a fons a Venta Micena.


 

 

JOSEP GIBERT, VISITANT MÓRA D'EBRE:

  • "La Farinera". Projectat per l'estudi de Doménech i Muntané a petició de la família Gibert. Josep Gibert hi visqué amb els seus pares i germans des dels 4 fins als 25 anys.

 

  • Durant el pregó de Festa Major, Gibert recordà amb emoció com es va construir la casa, gran dèria del seu pare.

 

  • La revista d'informació Cultural La Riuada de Móra d'Ebre va dedicar al seu número 20 l'espai anomenat el Racó de Móra a "La Farinera":

"Un dels racons de Móra que criden més l’atenció als visitants de la nostra vila és l’edifici conegut com La Farinera.

Està situat a la plaça de la Llanterna i des de l’acabament de les obres del Teatre Municipal i del vial annex llueix amb tota la seva amplitud.
L’edifici, amb clars detalls modernistes, va ser dissenyat per l’arquitecte Pere Domènech Roura, fill del conegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L’aparellador va ser Aniceto Moreno Garcia.

Pere Domènech va néixer a Barcelona el 1881 i morí a Lleida el 1962. Fou catedràtic de l’Escola d’arquitectura de Barcelona. Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona a l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.

La construcció de l’edifici va ser encarregada per Josep Gibert Llenas per a la instal·lació d’una fàbrica d’elaboració de farina –d’aquí el nom de La Farinera- i la vivenda particular. La llicència d’obres li va ser concedida el 30 de novembre de 1951, essent alcalde de Móra d’Ebre Juan Solé Cardona.

La fàbrica de farina va haver de tancar a final dels anys 60 i va ser adquirida per Frederic Giménez Mestre que l’any 1979 hi instal·là una fàbrica de taüts, que ha funcionat fins als nostres dies. Avui és una comercial del producte."

 

 

SECCIÓ CONSTRUÏDA PER LA COMUNITAT DE moradebre.org


Principal | Pàgina anterior | L'entrevista | F. quinzenal | Fòrums | Móra en imatges | Turisme i lleure | Cercar | Qui som?

  No es permet la reproducció del contingut d'aquesta pàgina sense el consentiment del/s seu/s autors.
Si té problemes en la consulta o navegació d'aquest espai posi's en contacte amb atencio@moradebre.org.
 

Espai amb el segell de qualitat de l'IQUA

 

moradebre.org és membre de

 

Joan Launes, periodista.

Cristian Launes, disseny web i redacció.

Col·laboradors.