- C LAUNES

Carles Mani és un gran escultor, per molts desconegut, inclòs a la seva terra. Va néixer a Móra d'Ebre el 24 de novembre de l'any 1867. Las seva família es traslladà a Tarragona quan Mani era ben jove. En algun text refereix viatges de Móra fins a Tarragona, la qual cosa fa pensar que algun vincle va mantenir amb el seu poble nadiu. Va estudiar a l'Escola d'Art de la Llotja de Barcelona amb, entre d'altres, el pintor Hermenegild Vallvé Virgili, a qui considerà el seu mestre. Anà a París, cuna de l'art europeu a l'època, on va viure en circumstàncies precàries amb l'únic suport econòmic d'una beca de l'Ajuntament de Tarragona. Part de la seva vida també la va passar a Madrid, Tarragona i Barcelona. Va morir en circumstàncies estranyes el 1911. Mani comptava amb grans amistats del món cultural català i espanyol. Entre aquestes amistats en destaquem la de Santiago Russinyol, qui el va ajudar molt en els seus anys de bohèmia, o Gaudí, qui admirava a Mani i el contractà com a escultor i modelista d'alguns detalls de la Casa Milà o la Sagrada Família de Barcelona. Gràcies a entitats com l'Associació Gaudí, s'han salvar diverses de les millors obres de Mani.

L'escultor Julio Antonio, també fill de Móra d'Ebre, comptava amb un gran reconeixement popular en aquell moment, però no consta cap tipus de vincle d'amistat entre ambdós genis. Casualitat o maledicció: Mani va fer diversos esbossos per a un monument als Herois que es referia als fets de la guerra del Francés a Tarragona de 1811 (de fet, ell va ser qui contactà amb el regidor de Tarragona Joan Palà per tal de mostrar-li un esbós sobre una obra que homenatjaria als guerrers de la ciutat), el darrer d'aquests esbossos era d'una gran austeritat inquietant, molt avantguardista per l'època. Va ser Julio Antonio, amb una escultura més tradicionalista, qui va guanyar el concurs que l'Ajuntament convocà per aquesta obra. Mani era amic de poetes, escriptors com Baroja, pintors com Nicanor Piñole, mentrestant que Julio ho era de cantaores de flamenc, de toreros com "Lagartijo" i també de pintors, com Romaní de Torres.

Entre les obres de Mani destaquen el retrat de la Nena Canyellas, "L'instint humà", el Bust d'Hernández Sanahuja i del de Ramón Desocupada Jusiel. Una referència a "Els Degenerats" la podem trobar a l'obra "Dolenta herba" de Pio Baroja, qui posa a Mani com un dels protagonistes. El descriu com un escultor que vivia pobrament en unes petites golfes de Madrid i a les estàtues del qual, cobertes amb teles de sac, a conseqüència de la humitat els arribaven a sortir fongs a dolls. Carles Mani va fer diversos esbossos de l'obra que figurà, a petició de Gaudí, en un lloc destacat de la Mostra Internacional de Barcelona de 1907, generant tota una gran disparitat d'opinions a la crítica pel simbolisme de l'obra: dos homes deformats, decaiguts, d’expressió facial absent, però amb expressivitat corporal inusual de venciment, ... símbol de l'home "embrutit". Molt en la línia es situa "Ans morts que rendits", el monument als Herois al que hem fet referència i que competí a concurs amb l'obra de Julio Antonio.

Mani va participar en diverses prestigioses mostres d’art com l'Exposición Nacional de Bellas Artes del 1892, del 1897, del 1899, i del 1901, l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona, de l’any 1894 i 1898, a l'Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera, el 1895, la mostra de Belles Arts i Indústries Artístiques, l'any 1896, l'Exposició Regional Olotina de Belles Arts i Indústries Artístiques del 1900, el 1906 exposà a l'Ateneu Barcelonès. Consta una mostra, exclusivament amb obra seva, al taller del moblista Josep Ribas, a Barcelona, el 1906-1907. Com ja hem dit, participà a la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, emmarcada en la Mostra Internacional de Barcelona de 1907. Carles Mani rebé el reconeixement per alguna de les seves obres de crítics de d'època, com Francisco Carantoña, Federico Balart i mencions d'honor. Però, la força i caràcter de les seves obres, atrevides i innovadores, mai fou entesa per una majoria.

L’obra de Carles Mani es pot gaudir a la Casa Museu Gaudí, el parc Güell, de Barcelona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. Al cementiri de Móra d’Ebre, un panteó de cúpula estilitzada s’atribueix a ell. També hi ha constància d'una còpia del Crist crucificat, obra de l’any 1906, amb uns canelobres, propietat de la família Borràs. Cal esmentar també un grup escultòric que, segons la gent gran de Móra, hi havia a la Casa de la Vila, situat a la primera planta. El grup representava a mida natural un llaguter, mig llagut, i una dona. L’obra sembla ser que va ser destruïda durant la Guerra Civil.
 

Bibliografia:

Carles Mani, l'escultor maleït.

Francesc Fontbona.

Edita: Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.

• Panteó de la família Monlleó (cementiri municipal).