-Text adaptat per C LAUNES a partir de "l'Església Parroquial de S. Joan Bapt.", d'ARTUR COT.

La referència més antiga al temple la trobem al segle VII, quan Mora era anomenada "Morale", límit de la diòcesis d'Hictiosa (Mequinensa, probablement; la diòcesi va ser suprimida el 681 en el Concili d'Eurigi). De totes maneres, la primera referència al cristianisme a Móra d'Ebre data de meitats del segle IV: es localitzà al Calvari (indret del poblat ibèric i, després, romà) una moneda amb el cap de l'emperador Decenci i l'anagrama de Crist (X P).

Pel que fa l'església, amb la invasió musulmana (vers l’any 714, duta a terme pels exèrcits comandats pels cabdills Musa i Tàric), el temple cristià va ser convertit en mesquita, condició que mantingué fins a la Reconquesta (que arribà a Móra el 1153). Va ser llavors quan el Rei català Ramón Berenguer IV ordenà reconstruir l'Església segons els cànons romànics i es restituí el culte cristià. Cal recordar que Ramón Berenguer IV es reservaria el Castell de Móra d'Ebre per a les seves possessions, a la capella del qual hi deixaria la imatge de Santa Maria del Castell (sobre la Capella del Castell consta l'existència posterior de capellania permanent). Alfons I seria qui entregaria als Castellvell el Castell el desembre de 1174. El culte marià ve ser molt important a Móra d'Ebre: la imatge de la Verge presidia moltes cases (la dels Ferrer, Vallobar, Casa Poll, Casa Montagut de l'Era,...).

Al segle XV es transformà en estil gòtic. La planta d'aquesta època és la que es conserva ara, també se'n conserven part dels murs, contraforts i l'absis (del que resten, tot i que molt malmeses, les fornícules laterals d'estructura conopial (quatre arcs tangents), darrere els bancs del presbiteri). Destacava la porta lateral romànica (conservada fins la Guerra Civil del 1936-39), amb cinc arcs semicirculars en degradació encaixats en un sisè arc rodó sostingut per una motllura rectangular, l'ornamentació picada a la pedra estava inspirada en motius vegetals. Al segle XVI s'aixequen les capelles laterals de Sant Francesc (l'actual de la Puríssima), la capella de la Puríssima (avui de Sant Antoni), la del Sant Crist dels Cavallers i la del Roser (que ara és la dedicada a la Verge de Montserrat). D'aquestes capelles se'n conserva l'ingrés d'arc rodó renaixentista original. Diverses famílies del poble finançaven les imatges i el manteniment constituint els anomenats "beneficis", específics per a cada capella, segons la devoció al sant que cada família noble-benestant tingués. 

El Papa Sixte V va declarar priorat secular a l'Església de Sant Joan Baptista el 1585, a petició de mossèn Santiago Esteve. Des de llavors en endavant, s'anomenaran Priors als mossens parroquians morencs. L'Església de Móra d'Ebre comptava, en aquell temps, amb orgue, així com un organista (que també impartia lliçons de diverses disciplines als nens) i un mestre de música o mestre de capella (ordenava les processons, els càntics i exercia les funcions de mestre de cant coral, aquesta figura a Europa solia composar obres de caràcter religiós, malgrat no es té constància de cap mestre de capella compositor a Móra d'Ebre).

El 1642 les tropes del Rei d'Espanya, en plena Guerra dels Segadors, entren a  Móra d'Ebre i saquegen l'església i cremen l'arxiu parroquial. El 1650 foren els francesos qui entraren i profanaren el temple. Entre el 1703 i 1714, amb la guerra de successió que dividí el poble (partidaris dels borbons, contra els que volien que fos el duc d'Àustria el nou rei), l'Església va ser parcialment destruïda (campanar, paviment, arxiu i l'abadia foren les parts més afectades). El poble, gairebé abandonat amb motiu d'aquesta darrera guerra, fou repoblat ràpidament i l'Església Prioral fou reconstruïda i ampliada: al segle XVIII (1733 aproximadament) s'hi afegí l'absis, una nova façana barroca (Porta Nova), i una capella octogonal per al Santíssim Sacrament, amb l'interior en forma de creu grega, cúpula i un petit punt de llum al vèrtex de la cúpula. El campanar, neoclàssic, datava de l'època immediatament posterior (es conserven algunes fotografies anteriors a la Guerra Civil on es pot apreciar).

Amb la invasió napoleònica i la presència francesa a Móra d'Ebre (1810 -1811) el saquejos dels militars van obligar a traslladar un Sant Joan de plata de l'Església de Móra fins a La Fatarella.  El 1837 va ser incendiada i saquejada pels lliberals liderats per Cabrera, fou l'incendi que assolà també els barris del Verger, Palla, St. Gregori, Concòrdia i Sant Sebastià. Aquest incendi obligà al que es podria considerar com a una segona fundació del poble. En aquest incendi es cremaren els dos orgues de tubs del temple (estaven un al final de les escales del cor (orgue barroc) i l'altre sobre la capella del baptisteri (renaixentista)).

L'Església fou reconstruïda ràpidament a partir del 1843.  S'utilitzaren altars i ornaments d'esglésies d'altres convents ara, després de la carlinada, en runes. El Sant Crist dels Cavallers, provenia de Marçà. La resta probablement venien d'Scala Dei. S'utilitzà una volta de mig canó, s'obriren comunicacions entre les capelles laterals (com si de fer naus laterals es tractés) i, per a dissimular les mostres de l'incendi, es recobrí tot l'interior de guix, tapant l'obra de pedra picada noble i antiga. El guix va esdevenir i encara és un problema greu pel temple, mig soterrat, i amb molta humitat.

Durant la Guerra Civil (1936-39) va ser novament destruïda. A més a més, es perdé el nou arxiu parroquial, així com la major part de les imatges, com el Crist dels Cavallers i un Sant Joan Baptista de Ferran Saloni, així com el retaule de l'altar major, obra de Miquel Llorens (morenc afincat al carrer de la Vila, feu el retaule a l'edat de 16 anys; obra seva també es veu a la Basílica del Pilar de Saragossa) i la imatge que presidia l'altar, un altre Sant Joan Baptista esculpit pel morenc Ramon Subirat.

La Prioral de Móra fou restaurada a la dècada dels anys cinquanta, per Regiones Devastadas, sobre el mateix lloc. La nau central és de volta de creueria i està decorada amb pilastres dòriques i cornisa renaixentista. A l'interior es conservaren els murs gòtics, pero es reforçaren amb nous murs de maó i ciment i es desvirtuaren els contraforts gòtics a l'exterior. Es perderen les gàrgoles amb forma humana de l'absis i tres fins finestrals escolpits en pedra de l'època gòtica. El campanar de l'Església Prioral, de 27.5 metres d'alçada, és de tipus rectangular amb 6.60 metres el costat curt i 10.10 metres el llarg. El campanar també fou construït després de la Guerra Civil, als anys cinquanta per Regiones Devastadas. El campanar antic (que havia sobreviscut als bombardejos de la Guerra i que fins als 50 els seus espais interiors serviren encara com a estudi) va ser totalment adulterat fins a esdevenir l'actual. D'aquesta remodelació només en destaca la qualitat dels materials emprats a les façanes, ja que artísticament és ben discreta.

La porta principal (coneguda com la Porta nova) és coronada per un escut de la vila del 1733 (data de la reconstrucció i remodelació barroca), tal i com marquen els quatre nombres a cada extrem del quadrilàter, i està tallat en pedra. També podem veure-hi una escultura en pedra de Sant Joan Baptista, obra del morenc Joan Segú, que substituïa la malmesa citada figura de Ferran Saloni.

La imatge actual del Sant Crist dels Cavallers va ser un obsequi d'una família morenca, i és obra de l'escultor J. Busquets. La capella del Santíssim la presideix un bellíssim Crist Ressucitat de bronze de dos metres d'alçada, obra d'Àngel Martí, del 1983, data en que fou remodelada amb marbres tot l'altar de la capella. Aquesta capella, octogonal, no ha estat mai derruïda durant les guerres, la qual cosa fa pensar que sota el guix es conserva la pedra i, probablement, l'ornamentació del barroc.

El Sant Joan Baptista que presideix l'altar major és obra del canari-tortosí Ángel Acosta, així com les dues pintures que representen la degollació del sant patró i el baptisme de Jesús. A les imatges dominen els traços lineals i les rectes. Les figures, estilitzades, compten amb una gran expressivitat. Cal esmentar que Santiago Costa, l'escultor morenc, proposà una magnífica figura per a presidir l'altar major, però fou rebutjada per representar al sant massa nu. Es conserva una miniatura d'aquesta proposta (la podeu veure a l'especial sobre Santiago Costa de moradebre.org). 

Les pintures interiors daten de l'any 2000. La decoració mural, a banda de l’ornamentació amb imitacions a marbre, es concentra en les llunetes de les voltes al damunt de les cornises. Al cor es representa la Creació seguit del pecat, l’expulsió del paradís i Abraham i Moisès que mostra la Llei. A les llunetes dels següents trams una sèrie de profetes il·lustren la història del poble de Déu fins arribar al darrer, Sant Joan el Baptista, que ens mostra l’Anyell de Déu. L'autor de les pintures és Arola. Podeu trobar més informació al següent vincle: http://usuarios.lycos.es/arola/mora_debre.htm.

Móra ha comptat també amb l'església del Convent de Sant Antoni de Pàdua, la Capella de Sant Roc a l'Hospital, l'ermita del Sant Nom de Jesús (al calvari),  així com la Capella de Sta. Ana, al costat de l'Era dels Montagut (l'actual Plaça de Dalt era aquesta Era).

Actualment hi podem trobar el Temple del Sagrat Cor de les Mínimes, primer temple expiatori d'Espanya, l'església del Convent de les Carmelites (col·legi Sta. Teresa), on també s'hi troba una capella, així com les capelles de l'Hospital, la Residència i l'IES Julio Antonio.

Les ermites morenques, totes ubicades al nord de la població, es distribueixen al peu de la Picossa, cim més alt del terme morenc. Es tracta de l'ermita de Sant Jeroni i la de Santa Madrona, la romeria a les quals es realitza l'1 de maig i de les que tenim publicada una visita virtual al paratge on s'ubiquen. D'especial interès és l'ermita de Santa Magdalena del Mucoró, única possessió que l'Orde del Temple tingué al nostre terme municipal. És una ermita bellíssima del segle XII, rectangular, sense absis, tota de pedra, amb sostre de quatre arcs que arranquen des de terra i finalitzen en punta d'angle molt obert. L'ermita comptava amb imatges diverses. Se'n conserva gran part i l'Associació Cultural Ràdio Móra d'Ebre, propietària del terme on s'ubica, n'efectua una restauració digna de ser reconeguda. Del segle XVIII datava l'ermita de Sta. Magdalena de Baix o la Nova, ja totalment derruïda.