|
-JOAN
LAUNES
 Fins
a la data s'ha escrit molt de la vida i l'obra de Julio Antonio, però
molt poc de la seva presència a Móra, fet que ha estat ignorat per la
majoria de biògrafs d'aquest fill il·lustre morenc que nasqué el 6 de
febrer de 1889 al carrer de Sant Joan núm. 25, a les dues de la tarda.
Julio Antonio va estudiar com tots els joves de la seva edat amb el
mestre Lluís Viñas, i deixà la seva vila nadiua l'any 1896 quan es va
traslladar amb la seva família a Tarragona, per posteriorment passar a
viure a Barcelona. Se sap que de Barcelona es desplaçava sovint a Móra,
fins que el seu oncle Ricard és destinat a Almadén com a interventor
d'una empresa minera.
La presència de Julio Antonio a Móra d'Ebre es trobava en vivències de
morencs; recordo ara les de la Sra. Teresa Escribà a qui Encarna
Fernández i jo vam entrevistar, quan tenia 92 anys, al mes de febrer de
l'any 1989, amb motiu del centenari del naixement de Julio Antonio. (L
entrevista fou divulgada per Ràdio Móra d'Ebre i publicada al Diari de
Tarragona el dia 26 de febrer de 1989.)
 Teresa
Escribà va viure a la casa de Julio Antonio i va conèixer l'artista; el
recordava com un home molt atractiu i que tenia preocupada la seva
família per "la mala vida que portava" que el va dur a una mort
prematura a causa d'una tuberculosi. La senyora Escribà explicava també
que ella jugava de petita amb les figuretes que trobava a les golfes de
la casa de l'artista, primeres obres d'aquest insigne escultor morenc.
En els records de la seva joventut, hi estava present un esdeveniment
important del qual s'havia sentit parlar però que fins aleshores mai
havia estat confirmat, o almenys escrit. Era la Festa Major de 1915 o
1917 quan Julio Antonio va fer tres carrosses fluvials que representaven
respectivament: la Torre Eiffel il·luminada, la tragèdia de Pierrot i la
bola del món, carrosses que van recórrer les aigües del riu, davant de
l'admiració i entusiasme dels morencs de principi de segle.
La senyora Teresa ho explicava pausadament, amb entusiasme, no deixant-se
cap detall, parlant de les vivències que formen part de la historia d'un
poble. Una de les darreres evocacions fou la visita a Móra de Julio
Antonio acompanyat del pintor Julio Romero de Torres, ambdós muntant a
cavall i abillats amb el vestit típic cordovès. Així com el fet que
Julio Antonio deia a Madrid que era andalús perquè, segons la seva mare,
si hagués dit que era català no li haurien donat feina.
 Catalanitat
Però l'estima de Julio Antonio per a la seva terra es demostrà amb les
paraules de Gómez de la Serna "la bandera a listas de Cataluña colgada
de la pared de aquel estudio". Fins i tot, Julio Antonio també tenia al
seu estudi l'escut de Móra d'Ebre, segons va escriure el seu biògraf
Santos Torroella al Diario Español de Tarragona "y cuantos en vida del
gran escultor visitaron su estudio pudieron ver en una de sus paredes,
junto a la guitarra que tañia en sus momentos de descanso, la enseña de
Mora de Ebro, con el escudo de ésta en el centro".
La remembrança d'alguns morencs ens descriu com era la casa de Julio
Antonio a Móra d'Ebre "a l'entrada es podia veure un pou quadrat i un
quadre de Julio Antonio amb barret de cordovès, pintat pel seu amic
Julio Romero de Torres".
Nombroses obres i esdeveniments recorden, i han recordat, Julio Antonio
a Móra d'Ebre. Entre les obres, cal fer referència a la màscara
original, obra de Julián Lozano, obsequi de la família de l'artista a
l'Ajuntament; una reproducció del bust "La Condesita de la Gracia y el
Recuerdo", cedit per la Diputació; diferents reproduccions de dibuixos
cedits a l'Ajuntament. Entre les obres que es conserven a cases
particulars i del quals se n té coneixença hi ha: dos olis originals que
representen dos carrers de la vila (raval de Jesús i el carrer del
Verger) i algunes peces atribuïdes a Julio Antonio; entre elles: un
cendrer amb les figures de dues sirenes, una d elles amb cos d home; una
petita escultura de pedra (la poesia), i la màscara de Wagner.
Però el record més significatiu, obra del seu cosí i deixeble, Santiago
Costa, és el treball escultòric situat a la plaça de Dalt i realitzat
gràcies a la subscripció popular promoguda per la revista La Riuada, a
l'any 1929, tot coincidint amb el desè aniversari de la seva mort.
Aquell mateix any es col·locà també, a la casa on va nàixer, una làpida
amb text redactat per Pérez de Ayala.
La casa de Julio Antonio durant la Guerra Civil fou destruïda pels
bombardeigs i, sortosament, es va poder salvar la làpida, que durant
molts anys va estar passejant-se per les dependències de l'Ajuntament,
fins el mes de desembre de 1994 que tornà a ubicar-se al seu lloc,
després que l Ajuntament condicionés i arrangés el solar de la casa on
va nàixer, tot co incidint
amb els actes programats amb motiu del 75è aniversari de la seva mort.
Van ser uns actes organitzats per l'associació cultural La Riuada,
entitat que conjuntament amb l'Ajuntament de la vila també va col·locar
una nova làpida commemorativa de l'esdeveniment amb text d Azorín "Es va
extingir com un estel que corre un moment en la foscor de la nit pel cel
serè".
Móra d'Ebre, al seu dia, va dedicar el nom de l artista al carrer on va
nàixer. També, a proposta del Claustre de professors de l'Institut
Nacional de Batxillerat, aquest centre educatiu l'any 1970, inclou en la
seva denominació el nom d'un dels artistes il·lustres de la Ribera
d'Ebre, nom que es proposà de nou al passar a ser Institut d Ensenyament
Secundari. El 16 de juliol de 1992 una resolució del conseller d
Ensenyament atribueix la denominació específica Julio Antonio a l'IES de
Móra d Ebre.
Un fet a tenir en compte és que ja a principis de segle el teatre del
Centre Instructiu, Recreatiu i Democràtic La Democràcia era anomenat
teatre Julio Antonio, un nom que va mantenir fins i tot després de la
Guerra Civil, formant part de la vida cultural i social d'un poble
orgullós de tenir entre els seus fills un dels escultors més importants,
definit per Azorín com a "artista original e innovador".
Exposicions a Móra
 Un
altre dels esdeveniments a recordar de la seva presència a Móra d'Ebre
és l'exposició antològica de la seva obra celebrada a l'Institut que
porta el seu nom. Era l'any 1969 i tota la població va poder gaudir de
l'art del seu fill i immortal artista. Amb motiu d'aquest acte es va fer
una medalla commemorativa, amb el text següent: Julio Antonio - Escultor
- 1889- 1919 - Homenaje a Julio Antonio en el cincuentenario de su
muerte - 1969 , realitzada per l'artista Wifredo Viladrich, fill de l
amic de Julio Antonio, Miquel Viladrich. Aquesta mostra, que va omplir
les sales i corredors del centre educatiu, ha estat la més important de
les celebrades a la vila. Entre les obres exposades cal ressaltar la
presència del "Mausoleu Lemonier", la col·lecció dels Bustos de la Raça,
Wagner, nombrosos dibuixos, esbossos, etc.
Coincidint amb Firamóra, l'any 1990, també es va organitzar una
exposició commemorativa. La darrera mostra que hem pogut veure a Móra
d'Ebre ha estat l'organitzada per L Associació Cultural La Riuada al mes
de desembre de 1994 per celebrar el 75è aniversari de la seva mort.
 Els
morencs no hem d'oblidar aquest insigne escultor fill de la nostra vila
que ens ha donat a conèixer arreu del món, així ho va reflectir Pérez de
Ayala a la làpida commemorativa col·locada a la casa on va nàixer "Sus
amigos escriben en estos muros una fecha que las futuras generaciones
hispanas querrán saber".
Julio Antonio, juntament amb altres fills il·lustres dedicats a
l'escultura (Feliu Ferrer, Santiago Costa, Carles Mani, etc.) fan de
Móra d'Ebre bressol de l'art escultòric de les comarques meridionals.
|
