| Versió original (CATALÀ) |
 |
English translation (copy URL into the new window box) |
| La Móra Morisca, tres visions un sol món |
|
-C LAUNES
Els veïns del
mercadal i dels barris cristià, jueu i morisc ambienten els carrers i,
vestits d’època, recreen el moment històric. Pels carrers del Barri Cristià gaudirem de la recreació i ambientació de l’època preparada pel veïns del Raval de Jesús. Les olors i els perfums ens endinsaran en l’ambientació tradicional al barri de la Citel·la, on els veïns, amb la seva cordialitat, donen vida al Barri Morisc. La plaça de l’Estrella retorna a èpoques llunyanes i ens introdueix al barri jueu, on cal visitar la casa pairal Casa Record.
Apunt històric:
Ramón Berenguer IV va redactar la carta just després de la conquesta del Comte d'Urgell del Castell d'Ascó, el 1148. Aquesta carta suposa el pilar de la convivència pacífica dels cristians amb moriscos a Móra d'Ebre i la resta de places conquerides, és per tant, un dels embrions de la festa de la Móra Morsica.
Més informació: - Conquesta del Castell de Móra d'Ebre i repartiment de les terres. - Secció Història, de moradebre.org -Cristian Launes, fotografies |
La
cel·lebració de la Móra morisca esdevé un dels actes que els morencs ja
han consolidat en el seu calendari festiu, una festa que s'incorpora a
la tradició morenca i que ret homenatge als temps en que cristians,
jueus i moriscos convivien pacíficament a la nostra població.
Els
artesans amb el seus oficis, els espectacles teatrals i de carrer, les
desfilades, els torneigs, les postres de productes tradicionals conviden
als visitant a gaudir de la festa. 
Demostracions
i exhibicions d`antigues activitats menestrals, i d’antics arts i oficis
medievals vinguts de la Catalunya Vella i dels territoris islàmics:
ferrer, teixidor, boter, cisteller, filadora, terrisser, artesà de la
palma, carbasser, baster, sabater,...
La
Móra Morisca destaca pel seu caràcter històric de diversitat i
tolerància. Móra d’Ebre retrocedeix en el temps on tres tradicions, tres
cultures, conviuen en un entorn nostàlgic. El treball i tasca dels veïns
dels barris històrics de la vila viuen, i ens fan viure a tothom, La
Móra Morisca.
A
Ramón Berenguer IV, conquerit Ascó (1148), Tortosa (1148), Lleida, Fraga
i Mequinensa (1149) li restava per conquerir les fortaleses de la dreta
del riu Ebre, que eren Móra, Miravet i Garcia. Aquestes foren
deslliurades amb molt de treball pel exèrcits del comte de Barcelona i
els seus aliats (templers, genovesos, les famílies nobles i normands).
La darrera ofensiva vers els tres castells es produí l’any 1153, és
precisament en aquest any quan es troba la primera menció del castell de
Móra al ser conquerit pels exèrcits del comte de Barcelona, el qual, en
acció de gràcies deixà entre els seus murs la imatge sota la invocació
de santa Maria del Castell. Tots tres castells van ser conquerits en
aquesta mateixa ofensiva. 
A
diferència de les Capitulacions de Saragossa (1118), Tudela (1119) i
Tortosa (1148), considerades com el tríptic de l’Estatut Mudèjar, la
Carta de Seguretat atorgada per Ramon Berenguer IV, sense data
(1153-1159 ?) a la població sarraïna de la Ribera d’Ebre, no traslladava
els moros als ravals com si fossin una minoria ètnica; tot a l’inrevés,
era tota la població sarraïna, militars i civils, rics i pobres, que
restaven dins les seves pròpies cases –llevat dels que havien fugit-
conservant els seus béns, les seves mesquites amb tots els honors i
propietats que tenien.
SECCIÓ CONSTRUÏDA PER LA COMUNITAT DE moradebre.org
