Ruta per Móra d'Ebre

Aquest escrit pretén ser una visió de les possibilitats turístiques de la nostra població, a la seva projecció dins d’un sector econòmic totalment nou a la zona. Actualment, encara hi ha moltes persones, les quals quan els parles de les possibilitats de desenvolupament turístic de la comarca de la Ribera d’Ebre mostren el seu escepticisme, dubtant del potencial turístic de la comarca i dels seus municipis.

Móra en imatges segueix el recorregut, narrat i exemplificat en el següent mapa, d'una possible ruta turística realitzable en unes 3 hores a peu, per dins de la vila, recreant-nos en el passat que ha portat a Móra d'Ebre fins a la seva configuració actual.

La nostra visita guiada a Móra s'inicia a la plaça del Dalt, nom popular oficialitzat el 13 de juliol de 1989. Noms oficials anteriors: plaça del Príncep, plaça de Joan Caballé, plaça de José Antonio i plaça de la Generalitat. Una plaça que, durant els anys, ha sofert infinitat de canvis toponímics.

L'antiga era comunal li donà nom durant molt de temps, com ho va fer a una família benestant de la població, els Montagut de l'Era.

L'edifici de Casa Montagut de l’Era és un dels més importants de la vila, la seva magnificència presideix la plaça,. Fou en el segle XVIII el moment d’esplendor dels Montagut de l’Era, la construcció de la seva casa pairal, de la gran casa, donà renom a la família, que tenia negocis agraris i ramaders. Entre els elements més importants de la planta baixa es pot veure l'austera portada de pedra picada. La planta baixa era ocupada per magatzems, quadres i fins i tot, un molí olier traslladat aquí des del Molló després de la riuada de 1907. Actualment, es podem veure els locals comercials

La nostra atenció, ara, es centra en el monument dedicat a Julio Antonio, situat al bell mig de la plaça, fins a l’any 1995, el qual es va canviar de lloc en la remodelació de la plaça.

“La revista La Riuada proposà al poble de Móra al mes de març de 1928 que es fes un monument al seu insigne artista Julio Antonio, al bell mig de la plaça Caballé.

Entre les personalitats que van intervenir amb la crida Pro Monument a Julio Antonio, hi havia Artur Bladé Desumvila i Martí Rouret i Callol, mestre de les escoles del Centre d'Instrucció Democràtica de Móra d'Ebre.

El monument s'encarregà a Santiago Costa, cosí de l'homenatjat, escultor i morenc com ell. El pedestal es féu amb pedra del Masroig; la matrona amb pedra blanca Novelda i el bust de bronze. El seu pressupost final fou de 9.098,25 pts.

En el desè aniversari de la seva mort, Móra homenatjà a Julio Antonio amb la inauguració del monument, sufragat per subscripció popular.

De la plaça de Dalt ens desplaçarem als Quatre Cantons, nom popular de la cruïlla formada pels carrers de Santa Madrona, de Bonaire, del Doctor Peris i la plaça de Dalt; conegut també com El Portal, denominació que té a veure amb la història ja que al mateix indret hi havia una porta d'accés a la vila. Centre comercial de la població, lloc de trobada i de concentració en qualsevol manifestació festiva.

Pel carrer de Doctor Peris, abans carrer Ample i popular costa del Canquillaire, podem arribar fins al convent de les Mínimes.

A la plaça de la Venerable Sor Filomena, un dels indrets més bonics de la vila. L'edifici fou construït l’any 1883 i fundat per sor Filomena Ferrer, filla de l'escultor Fèlix Ferrer, de Móra d'Ebre, després de rebre la revelació i l’encàrrec diví de fundar el monestir a Móra d’Ebre.

Sor Filomena Ferrer, va néixer l'any 1842 a Móra d'Ebre, ingressà al convent de les Mínimes de Valls l'any 1860, on morí l'any 1868.

Les monges Mínimes van arribar el 5 d'octubre de 1894, de Valls.

El monestir és d'estil neogòtic, obra de l'arquitecte tortosí Joan Abril. Edifici centrat per un pati florit al qual més tard s'afegiria l'obra del temple expiatori dedicat al Sagrat Cor de Jesús, inaugurat l'any 1925.

De la plaça Sor Filomena ens adrecem al passeig del Pont.

Coincidint amb el 90è aniversari de la riuada de 1907, Móra d’Ebre va retre homenatge al seu carrer Major, el riu Ebre.

Un cop llegit el text de la placa vàrem utilitzar les paraules del cronista oficial de vila, Artur Cot: “l'Ebre fou el carrer major de la vila i el castell, hostal dels reis, tota la vila botiga i cada llar una porta oberta. Móra, poble on ningú se sent estrany ni foraster. Una enquesta duta a terme l'any 1764 concretava:...que no hi havia diferències entre naturals i nouvinguts en l'ús de forns, aigües, llenyes, carnissseria, botigues, barca i altres béns comunals, llibertats i franquícies. Aquesta vocació està marcada per l'existència d'una colla de serveis socials i administratius".

En l'actualitat, Móra d’Ebre és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre i és el centre comercial de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, amb tota mena de comerços, serveis i equipaments.

Inscrit a la placa dedicada al riu Ebre, al carrer Major de la vila, ubicada al monument als Sirgadors, llegirem:

A tu gran riu

Font de vida

Corrent de cultures.

Carrer Major de

Móra d’Ebre

23 d’octubre de 1997

Donat que ens trobem davant del monument als sirgadors, obra de l’artista local Joan Segú Riba, la seva visió ens pot permetre parlar de la historia del nostre gran riu, de la seva navegabilitat passada, present i futura.

Referent als sirgador, "quan l'embarcació havia de remuntar el riu, una de les maneres de fer-ho era sirgant, és a dir, estirant el llagut amb una corda molt gruixuda (la sègula) des de la vora del riu.

Tota la ribera de l'Ebre estava vorejada per un camí estret, a una banda i altra, per on passaven, primer, els sirgadors i, després, els matxos o mules. Aquest camí s'anomenava camí de sirga.

El capdavanter dels sirgadors era el daliner, que portava un bastó, el dalí, amb el qual temptejava el fons de l'aigua, o trencava les branques i canyes per deixar el camí lliure. La resta eren els sirgadors, que estiraven des de la vora la corda, la qual, passant la politja de la punta de l'arbre, feia cap a les mans del patró.

Els sirgadors es posaven unes espatlleres de fusta, perquè la sirga no els segués la pell en arrossegar el pes de la barca.

Anaven vestits amb camisa i calçotets blaus fins a mitja cama, anomenats sargüells. Les espardenyes llaüteres tenien només dos dits de roba a la punta per a facilitar els moviments dels peus dins de l'aigua. A més portaven unes calcilles-mitjons molt gruixuts, sense peu, per protegir-se les cames dels cops i les burxades de les rames del camí de sirga".

La sumptuositat del pont d’arcades, inaugurat l'any 1943, és símbol de la Móra actual.

El seu lloc, abans l'ocupava l’antic pont de ferro, obra anhelada pels morencs. Va ser el primer pont sobre l’Ebre, s’inaugurà el 1918, fins aleshores funcionava un pas de barca. El diputat Joan Caballé aconseguí després de nombroses gestions la construcció del pont. A Móra se'l coneixia com el "diputado del puente". Fou construït per la Maquinista Terrestre y Marítima i destruït el 3 d’abril de 1938 per l’exercit republicà en retirada.

Més endarrere veurem el nou pont, inaugurat l'any 1992, al construir-se la nova variant de la vila. Després, ens desplaçarem a la plaça de Baix, ...

..., en el camí podem veure el monument a Móra Ciutat Gegantera 1998.

A la plaça, on havia el primer port fluvial i la primera barca, hi destaca avuí l’Església Prioral de Sant Joan Baptista, la seva estructura ha passat pels estils romànic, gòtic, renaixentista i barroc. La Prioral de Móra fou restaurada a la dècada dels anys cinquanta, sobre el mateix lloc on ja era situada. La nau central és de volta de creueria i està decorada amb pilastres dòriques i cornisa renaixentista.

L’edifici de l’Ajuntament i les plaques de les riuades són el següent punt d'atenció. L’Ebre amb la seva història, el seu dinamisme i el seu cabal queden reflectits en diverses plaques que conmemoren algunes de les riuades de 1787, 1907, 1937 i 1997, entre d’altres.

Visita obligada és, tot seguit, el castell. Casa dels Entença i dels Ducs de Cardona. Edifici d'interès historicoartístic situat dalt d’un cim, d'un turó damunt del riu Ebre. Les seves restes impressionen als visitants, els quals poden gaudir de la seva grandesa. Al castell de Móra, d'origen islàmic, actualment encara resten les muralles exteriors i dues torres.

Situats en un dels miradors més impressionants de la cubeta de Móra, podem recrear-nos amb la història de la fortalesa, en la qual destaca la presència dels àrabs, l’intent de conquesta del castell per Mir Giribert l’any 1060, el seu alliberament l’any 1153 pels exèrcits del comte Ramon Berenguer IV, la baronia de Castellvell, la baronia d’Entença, les lluites dels Entença i els templers, el ducat de Cardona, el castell en les Guerres Carlines,... fins i tot alguna de les seves llegendes. Destaca la tasca de l’Associació Amics del Castell en la seva recuperació i arranjament.

El calvari, amb la seva ermita,...

..., i l’hospital és el nostre següent objectiu.

L'hospital de Móra d'Ebre és un altre dels edificis destacats des del punt de vista arquitectònic dins del municipi. És un edifici horitzontal i extens, distribuït en tres nivells i d'una claredat interior extraordinària, eix vertebrador de la sanitat en l'àmbit de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

El nostre recorregut finalitza als carrers dels escultors: carrer de Julio Antonio i carrer de la Vila, on van néixer i viure Miquel Ferrer, Ramon Ferrer, Fèlix Ferrer, Fèlix Ferrer Galceran, Ramon Subirat Codorniu, Santiago Costa Vaqué i Julio Antonio, tots ells fills il·lustres de la vila. Podem rememorar la seva trajectòria professional i artística, així com les seves obres mentrestant caminem i contemplem la casa on van viure. La frase Móra d'Ebre és el bressol de l'art escultòric de les comarques meridionals, conclou el nostre itinerari.