MIQUEL FERRER

Nascut a Móra d'Ebre a finals del segle XVIII o primers del XIX. Treballà a Reus fent les quatre escultures del retaule de l'altar major de Sant Francesc, junt amb l'escultor Campeny.

RAMON FERRER

Primera meitat del segle XIX. Es troben escultures seves a Alcañiz, Madrid,... Per encàrrec del rei d'España Fernando VII va fer les imatges de Sant Ferran i de Santa Cristina, patrons de la dinastia reial. En reconeixement a aquest treball, el soberà li va oferir la direcció de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València), el 5 de juliol de 1835 era anomenat acadèmic de la de Sant Ferran.

FELIU FERRER (pare)

Nascut a Benicarló el 1817, mort a Móra d'Ebre el 20 de setembre de 1884. Pare de la Venerable Filomena Ferrer, germà de Ramon Ferrer. Treballa, sobretot, l'art sacre, són seus retaule i estàtues de Maldà (hi treballa el 1853), Lleida (1854), la Palma de Falset (1855), Bellmunt i Tivissa (1856), Pla de Cabra (1858), Sarreal (1861), el majestuós Sant Cristóbal de Calaceit,... la qual cosa l'obligà a traslladar-se successivament entre aquestes poblacions. Entre les seves escultures destaquen els Misteris de la Passió, treball que l'ocupà del 1865 al 1867. Malauradament moltes de les seves obres, pel seu caràcter sacre catòlic, foren destruïdes durant la Guerra Civil. Algunes encara es conserven en propietat de privats. Les escultures de Feliu Ferrer, pare, són d'inusitada bellesa.

FELIU FERRER (fill)

Nascut a Móra d'Ebre el 1843 i mort a finals de segle). Fill de Feliu Ferrer i germà de la Venerable Filomena Ferrer. Aprengué l'art de l'escultura amb el seu pare al taller de Móra d'Ebre del Carrer Vila nº7. Va col·laborar amb el seu pare en moltes obres, entre les que destaca el retaule de l'altar major de la església parroquial de Juncosa (1858). Més tard, treballa pel seu compte a les esglésies de Corbera, Serós, Sarreal, Pobla de Granadella,... Acudeix a París, a l'escola de Drumont, Bonazieux i Tomás. Prosseguí estudis a Itàlia, especialment va estar a Roma. Va obtenir moltes distincions, com una medalla a l'Exposició Universal Vaticana de 1888. Tornat a Catalunya, fa l'altar de l'Assumpció al Seminari de Lleida així com la decoració escultòrica de la Universitat de Tarragona. Destaquen les estàtues de Roger de Llúria (1886), a Tarragona i una a Pere III, també a Tarragona. Entre les de caràcter religiós, una Immaculada de marbre, i el bust de la seva germana Filomena Ferrer, també en marbre, que ha acollit moltes bones crítiques; també són destacables una estàtua del Ceat Gil de Federich per a la Catedral de Tortosa, un monument per als cartoixans, i un alt-relleu que il·lustra la mediació del Papa en la qüestió de les Carolines. Per encàrrec de Enric d'Ossó i Cervelló, santificat recentment, esculpí l'altar i l'estàtua de Sant Antoni a l'església de Tortosa. El 1890 s'instal·la a Barcelona.

MIQUEL FERRER GALCERÁN

Nascut en ple segle XIX, mort a inicis del segle XX. Germà de Feliu Ferrer júnior i la Venerable Filomena Ferrer. Treballà sobretot a Argentina, Buenos Aires. 

• Casa nadiua de Feliu Ferrer i taller dels Ferrer (carrer de la Vila nº7).