Més
de vuit-cents anys han passat des del primer cop que aquest estendard
onejà al Castell de Móra d'Ebre. Hi llueixen els dos colors que es
podien veure a les banderes i escuts dels primers senyors del Castell de
Móra d'Ebre, els Entença, qui posseïren la fortalesa des del 1174 fins
al 1837.
Amb motiu de l'arribada a les
10.000 visites, a la 200 edició de moradebre.org, us oferíem una
entrevista que Joan Launes realitzà a Artur Cot, cronista oficial de
Móra d'Ebre, el 1981. L'entrevista, que fou emesa per Ràdio Móra d'Ebre
en el programa Diàleg, serveix per apropar-nos a una de les realitats
que configuren el passat del nostre poble: el convent de Sant Antoni.
Un centre religiós que exercí un paper importantíssim durant tres segles
en l'àmbit cultural de la població i les nostres comarques.
1.9%
4.6%
|
|
|
el nucli
antic
Móra d’Ebre, en ser un lloc de pas i una plaça forta en moltes batalles, ha estat una vila destruïda completament en diverses ocasions. L'incendi del 1839, quan els lliberals es retiraren durant la primera Guerra Carlina, ja obligà a una segona fundació del poble. A més a més hi hem d'afegir els constants bombardejos (de dos a tres diaris, durant la Batalla de l'Ebre), que acabaren per enderrocar el nucli antic morenc. Sembla ser que properament podrem gaudir d'una rehabilitació d'aquest nucli antic morenc, que malgrat tot, fins fa una trentena d'anys, va ser eix central de la vida comercial, social i cultural del poble. Us convidem a donar-hi un tomb i, de passada, participar en aquesta nova edició de la fotografia quinzenal. On podem trobar aquesta imatge? |
|
Ja pots enviar la teva proposta de fotografia quinzenal. Envia'ns un arxiu JPG de menys de 300kb amb la fotografia que vulguis compartir, la pregunta sobre la imatge i la resposta correcta. |
|
FOTOGRAFIA ANTERIOR |
||||||||||||||||||||
 Móra d’Ebre
és bressol d’escultors il·lustres. Durant els darrers segles, dels seus
tallers van sortir moltes obres art que avui en dia es troben en museus,
esglésies o catedrals, llocs públics, col·leccions particulars,... així
com, també, moltes d’elles van desaparèixer a conseqüència de la darrera
guerra civil, especialment les dedicades a la imagineria religiosa. Dins dels nostres escultors il·lustres hem de referir-nos a Julio Antonio Rodríguez Hernández (1889-1919), conegut com Julio Antonio; Santiago Costa Vaqué (1895-1984); la nissaga dels Ferrer: Miquel Ferrer, Ramon Ferrer, Felliu Ferrer, pare (1817-1884), Feliu Ferrer, fill (1843-1912) i Miquel Ferrer Galceran. Altres escultors a destacar són Carles Mani Roig (1867-1911), Ramon Subirat Codorniu (1828-1882) i, darrerament, hem conegut un altre dels nostres artistes il·lustres: Joan Bta. Gurrera Nogués, autor de la Crucifixió, obra destruïda l’any 1936 i que es trobava a la catedral de Tortosa. Molts dels escultors de Móra d’Ebre es van dedicar a l’art sacre, a la foto quinzenal podem veure reproduïda una de les escultures fetes per un dels nostres escultors, és el Sant Cristòfol de Calaceit que es trobava a l’ermita del mateix nom d’aquesta població. La imatge era de grans dimensions: Altura..................................................... 4,77 metres Altura del nen Jesús............................... 1,22 metres Altura del bàcul..................................... 4,40 metres Quin és el nom de l’escultor de Móra d’Ebre que la escolpí? Les 165 respostes rebudes es repateixen de la següent manera:
Feliu Ferrer, fill 33.3% La resposta correcta no ha estat la més votada, doncs el Sant Cristòfol de Calaceit és obra d'en Feliu Ferrer pare. Fa una anys, Calaceit li dedicà un calendari de mà, donada l'estima de molta població que encara és viva i recorda amb admiració l'escultura.
|
||||||||||||||||||||
 Al
indret anomenat el Calvari, turó on hi havia ubicat l’antic poblat
ibèric, l’any 1756 s’hi va construir una ermita dedicada al Sant Nom de
Jesús, que va donar nom al carrer que avui encarà s’anomena Raval de
Jesús. El Calvari està separat per un fossar del Castell de Móra d’Ebre,
casa dels Entença i dels Ducs de Cardona.
Segons
publicava Artur Cot al seu llibre “Estudis i documents de la història de
Móra d’Ebre”, un document de l'arxiu particular d’en Ramon Pedret de
Falgás i relacionat amb un avantpassat, en Leopold Pedret, de la segona
meitat del segle XVIII, ens fa sabedors del seu origen:
L’any 1822 amb motiu de l’aixecament realista a Móra es va decidir construir una baluard de defensa al calvari, destruint-se l’ermita construïda entre 1756 i 1757. Avui al Calvari hi trobem l’ermita dedicada a la Verge dels Dolors de gran devoció a la vila i on hi té lloc el viacrucis al calvari, un dels actes de la Setmana Santa de Móra d’Ebre que compta amb més devoció i arrelament en els morencs. Quan es va portar a terme la reconstrucció de l’actual ermita del Calvari? Els 91 vots rebuts, d'han repartit de la següent manera:
Finals del s.XIX 36.3% En temps de
la primera carlinada, l’any 1837, es va destruir totalment el fortí del
calvari. A finals del segle XIX es va reconstruir l'actual ermita, dedicada a la Verge dels Dolors. |
||||||||||||||||||||
|
Ramón Cabrera 68.7%
|
||||||||||||||||||||
 Els joves i professionals de Móra
d'Ebre, la Ribera d'Ebre, Priorat, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià,
del Camp de Tarragona i la Franja estrenen, després de gairebé 300
anys, l'òpera Il Più bel nome d'Antoni Caldara, un compositor del
barroc vienès-italià vinculat estretament a Catalunya a través d'aquesta òpera. Aquesta és la primera òpera representada a
Catalunya, l'any 1708, a la Llotja de Barcelona, amb motiu de les
noces de Carles III, l'arxiduc d'àustria, amb Elisabet von Brunsvic.
Des del dia de la seva estrena fins al moment, ningú ha tornat a
interpretar-la íntegrament. Precisament, el director de la Jove
Orquestra de Cambra de la Ribera d'Ebre, David Magrané, ha estat
l'encarregat de desenterrar-ne els manuscrits i fer-ne una edició.
Quina d'aquestes obres no ha interpretat mai l'orquestra de les Terres de l'Ebre? Els 73 vots s'han agrupat de la següent manera: L'Or del Rin - R. Wagner 41.1% Missa - J. Prenafeta 30.1% Simfonia nº5 - F. Mendelssohn. 13.7% La Passió segons Sant Joan - J.S.Bach 8.2% Rèquiem - W.A.Mozart 6.8% Efectivament, l'obra que no ha interpretat mari la Jove Orquestra és l'Or del Rin, la primera opera de la la tetralogia de l'Anell dels Nibelungs del compositor R. Wagner.
|
||||||||||||||||||||
 Els paratges que envolten Móra d'Ebre
són de singular bellesa. Exquisit regal són les imatges pròpies de
la configuració com a cubeta de l'entorn (passat com a probable
llac, des del Pas de l'Ase fins a Barrufemes). Les muntanyes que ens
protegeixen espiral dins espiral (com diu l'autor ebrenc Carranza),
les vistes de la cubeta des d'elles, impressionen. La vegetació de
muntanya mediterrània (olivers i pins, arbustos i plantes amb desenes de flors
diferents), el bosc de ribera, la fauna local, el camp cultivat,
els contrasts de colors durant cada estació de l'any, el traçat
sinuós del riu,... és un patrimoni únic que tenim el deure de
protegir, perquè amb ells venim definits nosaltres, com som, en
aquest moment i la nostra història. Ens agradaria que tothom que
volgués es sentís lliure de col·laborar aportant fotografies a les
nostres adreces de correu, per tal de realitzar un recorregut
fotogràfic per aquests racons que, de vegades incomprensiblement,
sol destaquen a ulls d'un afeccionat a l'excursionisme amb una
càmera fotogràfica disponible en el moment adequat, amb la llum, les
ombres i el protagonista en el lloc adequat.
Un dels racons que ens regala el massís
de la Picossa és aquest que veieu a la fotografia quinzenal. Es
tracta d'un paratge al que s'hi pot accedir amb molt facilitat
caminant per la muntanya i que ha protagonitzat importants episodis
a la vida de morencs, molts dels qual, encara són vius, durant la
Guerra Civil.
Recentment, a l'Espai d'Ilerca, la vida
de la gent durant la guerra i la post-guerra a Móra d'Ebre va ser
relatada enmig d'un breu conte.
Quin és el nom d'aquest racó? Els 66
vots s'han agrupat de la següent manera:
Cova de la Porca. 56.1% Font del Tomo. 42.4% Cova de la Cabra. 1.5% Font de Sant Jeroni. 0.0% Refugi del 39. 0.0% La Cova de la Porca és el nom d'aquest indret que, durant la Guerra Civil serví de refugi o amagatall, sent un inert testimoni de tiroteigs i mutilacions.
|
||||||||||||||||||||
|
Daurat i negre.
84.1%
Efectivament, els colors de l'escut Entença eren el daurat i negre. Aquests dos colors varen servir de referència al realitzar el disseny de la nostra pàgina web ara fa més de 3 anys.
Podeu trobar més informació de la Nissaga Entença al següent vincle: http://www.telefonica.net/web2/moradebre/barons.htm
|
||||||||||||||||||||
|
Entrevista a Artur Cot, Convent de Sant Antoni. Durant la setmana cultural 2006, el monge franciscà Agustí Boadas Llavat, bibliotecari i arxiver del Convent Franciscà del carrer Santaló de Barcelona va oferir una xerrada on parlà sobre el convent de Sant Antoni de Pàdua de Móra d'Ebre. Amb les descripcions de l'època varem poder fer-nos una imatge de tal i com era aquest singular edifici de grans dimensions que allotjà prop d'una trentena de monjos. Així mateix se'ns oferiren detalls sobre el com vivien, la fundació i la destrucció.A la fotografia quinzenal podem veure un detall del segell que s'utilitzà al convent morenc, on podem veure la figura d'un monjo amb una creu a un braç i un nen a l'altre, així com les lletres cerclant aquesta imatge. Qui rebé l'encàrrec de fundar aquest convent? Hem rebut 55 respostes distribuïdes de la següent manera: El Beat Bonaventura Gran. 67.3% Sant Antoni Mª Claret 13.5% Enric d'Ossó i Cervelló 7.7% Manuel Domingo Sol 7.7% F. Jaume Balmes 3.8% El Beat Bonaventura Gran és qui rep l'encàrrec de fundar aquest convent a Móra d'Ebre, l'Orde Franciscana s'instal·là a Móra d'Ebre el 1640 al Carrer de la Barca, provisionalment. El 1644 es compraria la finca on s'ubicaria definitivament. El 21 de maig del mateix any, comença la construcció. El pas del Bonaventura, de Riudoms, per Móra d'Ebre marcà, molt i profundament, la vida al convent. Més informació sobre el Beat Bonaventura Gran.
|
||||||||||||||||||||
 L'altar de l'Església Prioral de Móra
d'Ebre va estar presidit per un Sant Joan de grans dimensions i
bellesa esculpit per un dels fills il·lustres de Móra d'Ebre. La
imatge va ser present a la vila fins la
Guerra Civil, moment en que va ser destruïda. Molts vilatans van
quedar corpresos per la escena de la destrucció del Sant.
Les revolucions contra l'estament
eclesiàstic a Móra d'Ebre sempre van ser molt vives, com està ben
documentat amb l'assassinat de germans del Convent de Sant Antoni,
l'intent d'execució de les germanes Mínimes durant la Guerra
Civil,... Molts cops, revolucions impulsives que no distingien ben
bé que el orígens dels problemes no radiquen en tota una institució, i
que tots els que la formen no poden ser considerats
culpables. Les persones s'han de jutjar com a individus i, per tant,
pel que fan individualment. A més a més, la violació del dret a la
vida mai és justificable; les guerres no són un pretext vàlid.
Seguint amb la vitalitat de les
revolucions contra l'església a Móra d'Ebre, quan la Venerable
Filomena Ferrer va decidir la fundació del Convent de Monges Mínimes
a Móra d'Ebre molts desaconsellaven la tasca pels fets ocorreguts a
la vila anteriorment amb el Convent de Sant Antoni. No és
casualitat, doncs, que Móra d'Ebre allotgés el Primer Temple
Expiatori de tota Espanya; segons la Venerable, la Salvació del
poble i les terres seria un tasca més fàcil amb la construcció
d'aquest temple que trobem annex al Convent de les Monges Mínimes.
Qui era l'autor de
l'escultura que presidia l'Església Prioral abans de la Guerra
Civil? 47 respostes hem rebut, repartides de la següent manera:
Feliu Ferrer pare. 46.8%
Ramon Subirat. 31.9% Miquel Ferrer. 10.6% Feliu Ferrer fill. 8.5% Julio Antonio. 2.1% La imatge de Sant Joan Baptista que presidia l'Església de Móra d'Ebre fins la Guerra Civil del 1936-1939 era obra de Ramon Subirat Codorniu (1828/1829, Móra d'Ebre - 1882, Madrid). Subirat era un escultor de renom, llavors, dins el món de l'art espanyol, tal i com ho demostren nombrosos encàrrecs fets arreu del territori peninsular. D'entre aquests encàrrecs destaquen el del doctor Velasco l'any 1875, qui encomanà una escultura en homenatge al reconegut metge Francisco Manuel Vallés per a figurar junt amb la de Miguel Servet a les portes del Museo Antropológico de Madrid, també un crani tallat de forma precisa en fusta per a ser exposat al propi museu, una escultura pel pati de l'edifici de San Carlos de Madrid,... Va realitzar altres encàrrecs procedents de l'aristocràcia, com era habitual aleshores, en forma de bustos i figures diverses. El Museu de Belles Arts d'Astúries exposa algunes obres de Ramon Subirat. Sovint es pot veure com, encara ara, les seves escultures sobre marbre i treballs en fang es venen en subastes internacionals. |
||||||||||||||||||||
 Amb motiu de l'allau de visites que
hem rebut i les sol·licituds d'informació sobre el karting Móra
d'Ebre, dediquem aquest espai a aquest circuit reconegut arreu
d'Espanya.
Aquest espai ubicat en un turó al
sud-oest del nucli urbà, ha acollit proves del campionats estatals
més importants, com el Campionat de Catalunya, el d'Aragó i el
propi Campionat d'Espanya.
L'espectacle del Kart ens permet gaudir
des de la preparació dels vehicles, les grans carpes instal·lades,
l'allau de joves conductors i de públic que porta, els entrenaments,
fins el moment rei: les trepidants curses.
L'Escuderia Karting Móra, presidida pel
Sr. Gallego, ha efectuat obres de millora dels serveis. Tanmateix
recentment es tornà a asfaltar el circuit per a poder acollir
novament proves del Campionat d'Espanya.
A la cita anual corresponent al
Campionat de Catalunya, on participen els millors corredors estatals
i que ha servit d'aparador per a reconeguts automobilistes d'elit,
el assistir-hi és tota una obligació per als morencs.
Quina és la longitud del
circuit? Aquesta era la pregunta que vam fer i les 40 respostes
rebudes es van agrupar de la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 Tots els morencs han sentit parlar algun cop d'uns homes de la terra
valents, forts, treballadors que arrossegaven amb els seus braços
les barques de càrrega riu amunt: els sirgadors.
Molts hem pogut gaudir de la pujada riu
amunt mitjançant el llagut tradicional riberenc i les seves dues
veles, l'alternativa al sirgar que podia utilitzar-se si bufava
forta garbinada, el vent del sud.
Aquestes dues veles del
llagut tenien dos noms respectivament. Sabeu quins són? Els 33 vots
rebuts s'han repartit de la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 La
Clotxa és un àpat propi de les
nostres terres, vinculat a les nostres arrels: uns orígens que trobem
a la pagesia, al treball de la terra, una feina ben dura pels
desnivells i poc terreny efectiu disponible al nostre municipi i que
va obligar a la construcció de quilòmetres de marges per guanyar
terreny a les muntanyes, una singular obra artesanal que també forma
part del patrimoni del nostre terme municipal. Per a treballar de valent, què miilor que
un bon àpat, fàcil de fer, ràpid, però amb possibilitats per fer-ne
variacions i presentacions pròpies de restaurants de diferents
tendències com "italians", de plats quadrats i llums halògenes, de
cuina tradicional i casolana,...
Hem
publicat un especial amb material que ha confeccionat la comunitat a
través de l'espai de fòrums. Fes click aquí
per visualitzar-lo.
D'on
rep el nom la Clotxa? Tal i com heu encertat, el nom ve de la forma
que se li dona al pa en buidar-li la molla i on s'emplena dels
diferents ingredients. Vindria a ser un mot popular sinònim de conca
o closca. Els 41 vots rebut s'han repartit de la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 La
pregunta quinzenal fa referència al nombre de llits que es creuen
necessaris per atendre a les tres comarques.
Amb
quants llits compta l'Hospital de Móra d'Ebre, comptant aguts i
socio-sanitari?
Els 57
vots s'han repartit de la següent manera:
100
llits 57.9% 82 llits 26.3% 125 llits 10.5% 75 llits 3.5% 200 llits 1.8% Un cop més heu encertat!. La resposta era 100 llits.
|
||||||||||||||||||||
 L'Hospital de Móra d'Ebre és un
dels símbols de modernitat de la ciutat, es tracta d'un edifici
totalment equipat com a centre d'atenció de nivell A (bàsic). El
poble de Móra d'Ebre rebé amb sorpresa la construcció del centre,
però més sorprenent va ser el disseny de l'edifici: l'àrea
d'hospitalització consta d'una sola planta, amb diversos patis
oberts als quals comuniquen gairebé la totalitat de les habitacions;
no queda cap espai soterrat (en contra del que ocorre a la major
part dels hospitals espanyols, on el servei de radiologia sol estar
en subterranis). La pràctica totalitat de l'edifici compta amb llum
natural, amb múltiples punts interiors de llum solar, amplis
finestrals,...
Aquesta
obra de Martínez Lapeña i Elías Torres va ser premiada el 1988
amb un prestigiós guardó d'aquitectura. Quin és aquest aquest
premi? Els 42 vots emesos s'han repartit de la següent manera:
El FAD.
64.3% El nacional de l'UPC. 21.4% El FITUR. 7.1% El Príncep d'Astúries. 4.8% El Gaudí. 2.4% Tal i com s'ha encertat el premi guanyat per Torres i Lapeña va ser el FAD. |
||||||||||||||||||||
Móra d'Ebre ha estat lloc, seu,
d'hospitals a la història més antiga i a la
més recent. Estem parlant de centres, en concret un d'ells que és el
que ens ocupa en aquesta fotografia quinzenal, veritablement
importants pel volum de peregrins que en fan menció, per ser-ne un
lloc de pas, per ser un lloc on, malauradament, també s'hi han
lliurat nombroses batalles (els resultats en cercar a Internet les
referències a l'Hospital de Campanya de Móra d'Ebre, ubicat al
Passeig de l'Ebre, durant la Guerra Civil són múltiples).
Quin és el nom de l'Hospital que
s'ubicava al lloc on està feta la fotografia? Els 35 vots s'han
repartit de la següent manera:
Hospital de Sant Roc. 62.9% Hospici de Sant Antoni. 25.7% Hospital de Sant Francesc. 8.6% Centre de la Pietat. 2.9% Hospital de Sant Damià. 0.0% Tal i com heu encertat el centre que podíem trobar en aquest indret li ha donat el nom a la plaça que hi torbem avui: Sant Roc. Diu Artur Cot, cronista de Móra d'Ebre: “L’hospital de Móra era regit conjuntament, com altres institucions per la Universitat i la Parròquia, la qual cosa en algun moment podia donar lloc a qüestions de competència com succeí l’any 1766 en què constava que al mateix edifici hi havia “las Cárceles públicas” i on també es parla dels “censos y alodíos” del dit hospital, censals que desconeixem i que probablement serien importants”. De l’hospital i la seva capella dedicada al sant que dona el nom a l'hospital en parla Bernat Espinal a la segona meitat del segle XVIII. A finals de la centúria esdonà, per un cert temps, ocupació polivalent a la capella ja que, per falta d’un altre lloc espaiós, es destinà a “estudi” de la mainada com diu J. B. Ciurana en les seves memòries (que daten de finals del s. XVIII). La implicació del poble morenc amb l’hospital queda ben patent amb les disposicions testamentàries de Francesc Pino (1616) “.. al Spital de Mora trenta sous per fer un llit...”, Mn. J. B. Bertolí (1750) “... llego al St. Hospital de esta vila sinch lliures o un matalàs del meu llit...”, Ramon Torme i Salvador (1754) “... item deixo deu sous a lo Espital...”. Fent un incís, aquestes donacions són habituals avui dia encara a través de fundacions vinculades als centres hospitalaris i permeten que els centres disposin de nova tecnologia, altres equipaments i més serveis. Durant l’incendi de Móra pels liberals l’any 1837, l’hospital fou destruït i assassinats els qui en ell cercaven protecció. Posteriorment es projectà la seva restauració, millor dit, una nova construcció, havia d’ésser servit per les monges de la Consolació. Probablement el projecte estaria animat per la parròquia ja que en ella es conservaven els “Planos para la construcción de un hospital con su documentación”, document al que fa referència l’inventari de l’arxiu parroquial amb motiu de la visita Pastoral de l’any 1879. Aquest centre, com ja hem comentat, és documentat en moltes visites pastorals i sembla ser que parlaríem d’un hospital, que com tots els de la seva època, era més proper al model d'hospici de pobres i dels marginats, que al concepte d’hospital més tardà, el de malalts. |
||||||||||||||||||||
 L’Altebrat
nasqué al recollir el Departament de Sanitat i Seguretat Social
l’encàrrec de posar en marxa un pla d’actuació que permetés
organitzar i fer funcionar una xarxa d’equipaments sanitaris amb
base a Móra d’Ebre; un acord que el Consell Executiu de la
Generalitat prengué el 18 de desembre de 1980.El programa constava d’una fase de planificació que incloïa una avaluació de la situació sanitària de la zona i un posterior disseny de pla d’actuació a dur a terme. Es va acordar la posta en marxa d’una xarxa integrada de serveis sanitaris per a la població de les tres comarques. Es preveien els centres d’Assistència Primària de Batea, Flix, Falset, Gandesa, Móra d’Ebre i Móra la Nova. També cada cop anava prenent més forma el que, en un principi, es va dir que seria un hospital de nivell 1 amb 150 llits; amb les especialitats de Medicina Interna, Cirurgia, Trauma, Obstetrícia i Pediatria, a més de Oftalmologia, ORL, Odontologia i “aquelles que la demanda faci necessàries”. Es preveia la dotació de serveis de radiologia i laboratori clínic i serveis de suport de Farmàcia i Rehabilitació física. Per descomptat, també comptaria amb sales de parts i quiròfans. També s’acordà que la Direcció General de Promoció de la Salut portaria a terme la tasca de “planificar i executar una sèrie de programes de promoció de la salut que s’aplicarien coordinadament en aquestes comarques, tot formant el Pla Pilot de Promoció de l’Altebrat”. Dins d’aquest Pla s’iniciarien campanyes de detecció de la tuberculosi, de prevenció de la càries dental, de salut escolar, de vacunacions i d’educació sanitària. L’Altebrat, doncs, es posava ja en marxa; tres educadors voltaven les comarques promocionant la salut, l’higiene en els establiments comercials,.... duien a terme campanyes contra la càries,...; s’editaren publicacions que narraven el decurs de l’Altebrat,... tal i com si es tractés d’una campanya de “mechandising” del programa: era necessària la conscienciació de la població per tal de que el programa no fos un fracàs. I tot mentrestant es construïa l’Hospital de Móra d’Ebre, el centre motor de l’Altebrat. D'aquest pla, fet a consciència per experts de renom, a la realitat queden, encara ara, mancances mai cobertes i, probablement, lleus desajustaments amb les necessitats derivades del canvi demogràfic i social que viuen les tres comarques, l'aparició de nous o creixents problemes de salut com l'atenció a l'immigrant, a la població geriàtrica, l'abús de tòxics en adolescents, la drogadicció,... una optimització en l'adaptació a l'extraordinària evolució que ha fet la medicina i la tecnologia en 25 anys, ja no parlant a nivell hospitalari, sino de l'atenció integral sanitària a l'àrea ALTEBRAT, recuperant l'esperit del programa. Potser també cal que el vilatà sigui especialment sensible, es conscienciï d'aquestes necessitats i les reivindiqui, acceptant i participant, si s'escau, de les actuacions que permetin millorar la qualitat de vida a les nostres comarques. La figura central d'aquest pla, l'Hospital Intercomarcal de Móra d'Ebre, quan fou inaugurada? Els 53 vots rebut s'han repartit de la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 L'hegemonia del Castell de Móra d'Ebre després de la seva dura conquesta per Ramon Berenguer IV el
1153, el pas del Castellvell (s. XII), els Entença (S. XIII), amb el
setge Temple, la pertinença als Comtes de Prades (S.XIV), i el Ducat
de Cardona (s. XV), amb la revolta catalana contra Felip II...
finalitza sobre el segle XVII. És llavors quan, després del Corpus
de Sang, Felip IV organitza el seu exèrcit a Tortosa i inicia la
conquesta dels territoris catalans fins a Barcelona, durant la
Guerra de Separació (1640-1659). Amb la millora de l'artilleria, el
Castell de Móra queda com un lloc accessible per a ser atacat des de
punts més alts com el Calvari.
Diverses batalles han fet caure,
des de llavors, les restes del símbol històric per excel·lència de
Móra d'Ebre. Entre elles les Guerres Carlines desencadenades per la
mort de Ferran VII, el 1833, que enfrontà els liberals agrupats
entorn la reina Isabel II i els conservadors pa rtidaris de posar en
el tro espanyol a Carles, germà de Ferran VII. Fruit d'aquestes
batalles Móra queda gairebé totalment destruïda el 1837, la qual
cosa obligà a una segona fundació del poble. No queda ben clar si el
setge carlí encapçalat pel general Cabrera entre el 30 de juliol del
1837 i el 29 d'agost, es va produir sobre el Castell o sobre
l'ex-Convent de Sant Antoni (convertit en fortalesa per a l'ocasió),
en tot cas sembla possible que el castell mantingués part de les
seves dependències habitables llavors, ja que el 1835 el governador
de Tortosa l'ordenà ocupar i defensar pels milicians. Del 1837 al
1840 Móra d'Ebre queda en mans dels carlins, llavors el castell,
greument danyat per la guerra, és restaurat per Cabrera i es
converteix en el nou bastió a Móra d'Ebre. Les successives batalles,
com la tercera Carlinada, entre el 1872 i el 1876 (el castell és
reocupat pels carlistes del general Vallès), la Guerra Civil i el
pas del temps amb l'oblit d'una comarca despoblada després de les
guerres han estat les responsables de l'estat de degradació
actual del Castell, del qual s'intenten consolidar les restes des
dels 80, any en que comencen les tasques els Amics del Castell i
algunes actuacions puntuals per part del consistori.
La pregunta d'aquesta quinzena era: Quantes torres queden dempeus al Castell
de Móra d'Ebre?
La ocpió correcta ha estat la més
votada.
Els 65 vots rebuts s'han repartit de la
següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 El dia 25 de juliol de 1938
l'exèrcit republicà creua l'Ebre i recupera Móra d'Ebre per a la
República. La vila havia estat ocupada per l'exèrcit nacional el 3
d'abril del 1938. Aquesta maniobra quedava emmarcada en l'ofensiva
republicana que donava pas a la Batalla de l'Ebre. Els escenaris
d'aquesta batalla, a la nostra vila i al seu terme municipal resten,
alguns d'ells encara. La recent integració de Móra d'Ebre al COMEBE
(Consorci per a la musealització dels espais de la Batalla de l'Ebre),
farà possible la indexació i recuperació d'aquest patrimoni.
L'edifici que mostra la fotografia
va ser escenari i testimoni directe de la Guerra Civil. Va ser
hospici del Comité de Milícies Antifeixistes (a l'agost i setembre
del 1936), del Comité de la Col·lectivitat controlat per la CNT-FAI
(de l'octubre del 36 a l'abril del 38), de la Comandància de
l'Exèrcit Nacional (de l'abril del 1938 al 25 de juliol del 38 (dia
en el que és presa la fotografia)), i de l'Exèrcit Nacional (del 7
de novembre del 1938, fins l'1 d'abril del 1939). On està o estava
aquest edifici? Els 53 vots rebuts s'han repartit de la següent
manera:
|
||||||||||||||||||||
|
La Picossa medeix 496 metres, tal i com la majoria heu encertat. Amb motiu d'aquesta fotografia quinzenal hem volgut retre homenatge a la feina d'acondicionament de camins i els full de rutes que ha fet l'Agrupació Excursionista la Picossa i la Penya Ciclista Ribera d'Ebre al voltant d'aquests paratges i el terme municipal de Móra d'Ebre. Aquestes es poden trobar a la secció Turisme i Lleure de moradebre.org.
|
||||||||||||||||||||
|
Tal i com la majoria de vosaltres crèieu, l’escultura pertany a Carles Mani, una obra també coneguda com a "els Degenerats". Podeu
consultar la pàgina amb la informació biogràfica de
Carles Mani que hem preparat a la nostra
secció d'Història. |
||||||||||||||||||||
|
Efectivament, al carrer Llibertat podíem llegir aquesta inscripció fins fa ben poc; reconeixem doncs la dificultat de la pregunta (doncs nosaltres mateixos pensàvem que encara romania malgrat el pas del temps!). Tal i com ens deia la Mercè als comentaris, la inscripció estava a casa Caballer.
|
||||||||||||||||||||
|
Benet Messeguer fou el muralista que va nàixer en aquesta casa. La seva obra es troba majoritàriament a Mèxic. Móra d'Ebre també li ha dedicat un del noms dels carrers de la vila, que ens porta del carrer Santa Madrona fins a l'hospital comarcal. També hi ha un bust a l'Ajuntament, obra de l'escultor de Marçà Giner.
|
||||||||||||||||||||
 En plena campanya botiguera de
Nadal Móra d'Ebre intenta exercir de capital comercial de la
comarca, la Terra alta i el Priorat. Els sector terciari de serveis
ha proliferat, en gran part gràcies a la iniciativa del petits
empresaris que han obert petits comerços i franquícies on cada cop
és més fàcil trobar les darreres innovacions del mercat de consum a
preus de capitals amb major competitivitat botiguera.
La foto d'aquesta quinzena ens ofereix
una vista d'un carrer amb comerç llavors, especialment dels anys 60
en endavant, i també avui dia.
Quin és aquest carrer? Les 69 respostes rebudes s'han repartit de la
següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 Aquells
que per algun motiu ens hem de desplaçar a viure lluny del poble, al
tornar, caminant pels nostres carrers, molts cops ens retrobem amb
detalls i imatges de singular bellesa, imatges de contemplació, que
potser la quotidianitat fa invisibles per aquells qui porten anys i
anys convivint amb elles. És com si de cop vingués algú i et digués,
apuntant amb el seu dit: "allí, allí és on has de mirar. No ho
havies vist mai així?". És el cas de la imatge que trobem a la
fotografia quinzenal. Una portalada per tots ben coneguda: sabem on
és, però potser no recordada mai així, amb aquests tons i els
reflexes de llum; evocadora d'espiritualitat.
Sobre aquesta porta dos detalls: un
escut tallat en pedra del nostre poble (el més antic localitzat),
que ja va ser objecte d'aquest espai de
La fotografia quinzenal, i una
estàtua en pedra, també. Qui va ser l'escultor que va tallar aquesta
estàtua?
els 68 vots recollits es reparteixen de
la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 Des de
fa segles, a les edificacions es datava la seva construcció amb la
col·locació d’una pedra damunt de la porta d’entrada on es gravava
la data de finalització de les obres. També aquesta pedra es posava
a les cantonades dels l’edificis deixant constància de la seva
antiguitat. Damunt de la porta principal o a la façana àdhuc es pot
veure l’escut d’armes de la nissaga.
A la
nostra vila, tot i la destrucció de la majoria dels seus edifici
durant els conflictes bèl·lics que ha patit, encara podem trobar
algunes cases del nucli antic on hi són presents. A la foto
quinzenal em trobem un exemple. La foto ens l’ha enviada Jordi
Llambrich. El repte que ens proposa Jordi és prou difícil, i ens
apropa a conèixer els racons i els orígens de la nostra historia. On
es troba? Les 56 respostes recollides aquesta quinzena s'han
repartit de la següent manera:
  Doncs
bé, la majoria dels vots s'han desviat uns quants metres més enllà
d'on podem trobar aquest singular escut.
Ens hem desplaçat al carrer de la Barca, on podem trobar aquesta
antiga casa pairal, hem fet la fotografia que us hi situa i us
descobrim algun petit detall a continuació, doncs ens trobem davant
una edificació de particular interés:
A la
portalada d’entrada hi ha gravada la inscripció “any 1074" i
l’heràldica de la casa. Pertany als Montagut del carrer de la Barca,
una de les famílies que, abans de la reconquesta de Móra pel compte
de Barcelona, Ramon Berenguer IV, l’any 1153, ja estava a la vila.
Es tracta d'una casa pairal perxada situada al carrer que portava
cap al pas de Barca (de la qual rep el nom). Aquest carrer va formar
part del Camí de Sirga.
|
||||||||||||||||||||
 La
fotografia quinzenal d'aquesta edició correspon a un dels dos escuts
localitzats més antics del nostre poble.
 La
Sala de Plens del Consistori emmarca un escut tallat en fusta de
l'antiga porta de l'Ajuntament del 1778, i que podeu veure a la
vostra dreta. Es pot observar que queda representat un arbre (una
morera (família Moraceae,
gènere Morus)).
L'escut
objecte de la nostra fotografia quinzenal és del 1733, tal i com
marquen els quatre nombres a cada extrem del quadrilàter, i està
tallat en pedra. És, per tant, més antic que l'ubicat al Consistori.
Com es pot observar no és un arbre, malgrat la primera impressió, el
que queda representat en ell, sino quatre globulets de mores (que
poden ser de l'arbre anomenat morera (gènere Morus), però
indiferenciables de l'arbust de la família Rubus).
El seu tronc resta enclavat sobre una superfície que podria ser
aigua, en representació del riu, o terra llaurada (aquesta última
opció molt improbable donat que mai s'ha tingut la costum de
cultivar-lo). A favor de que el fruit representat és el de l'arbre,
i no el de l'arbust, hi van dos fets: el primer, que nombrosos
textos antics que documenten la importància local de l'arbre del
gènere Morus. El segon, l'etimologia del nom del nostre poble (Móra
ve Morus, i no de Rubus).
Actualment, Móra d'Ebre no compta amb un escut oficial; malgrat
podem trobar els següents:
Aquest
escut, el de la fotografia quinzenal, està ubicat a Móra d'Ebre. On?
Les 78 respostes rebudes es repartiren de la següent manera:
|
||||||||||||||||||||
 Escoltant una entrevista a Artur Bladé, feta al programa Diàleg de
Ràdio Móra d'Ebre per Joan Launes, comentava, responent a la pregunta de
com fomentar la lectura, que la premsa local i comarcal permetia a la
gent afeccionar-se a la lectura i els historiadors, amb aquest tipus de
revistes, fulletons,... tenir fonts alternatives d'informació que
deixaven constància d'un present, aleshores molt dinàmic, probablement
per la duresa de la situació i la repressió d'ideals, que sí restaven
presents en aquestes publicacions. Amb l’explosió, encara en curs,
d'Internet, ens aventurem a afirmar que tot aquest tipus de publicacions, d'una
forma o altra, reapareixeran; com d'alguna manera o altra a nivell del
principat ha ocorregut (amb la reaparició progressiva de diaris de
tota gamma, de tota tendència haguda i per haver,...). Els radicalismes
i les corrents minoritàries troben a Internet la llibertat d’expressió
que no existeix completament al món real. L'important és,
però, l'aparició d'espais moguts per l'interès d'entitats o particulars
en benefici de mantenir una presència digital amb vocació de servei (com
aquí Móra d'Ebre mantenen tots els citats a Móra a
la xarxa).
 Canviant radicalment de tema i època, centrant-nos abans
de la Guerra Civil, Móra d'Ebre comptava amb diverses revistes de
marcades tendències polítiques, amb orígens, com era propi de l'època,
en el si de partits o moviments locals. D'aquesta forma, es convertien
en "plataforma de combat i difusió de les seves idees"; amb veritats
parcials o, si més no, per aquells que no creuen en veritats absolutes,
visions tremendament personals i subjectives de la realitat. D'aquesta
època es diu que ve la dita "ets més embustero que els diaris", tal i
com diu Josep Sánchez i Cervelló en el llibre "La
premsa i les publicacions periòdiques a la Ribera d'Ebre";
font documental que hem utilitzat per elaborar aquesta edició de la
fotografia quinzenal.
Quina d'aquestes revistes no és
anterior a la Guerra Civil? Les 52 respostes enregistrades es van
repartir de la següent manera:
1. L'Ideal
de l'Ebre 9
17% 2. La Riuada 2 4% 3. Des del Castell 33 63% 4. La Ribera 4 8% 5. La Picossa 4 8% La resposta correcta era Des del Castell. Les revistes anteriors a la Guerra Civil foren La Picossa, el Galacho, L'Ideal de l'Ebre, La Riuada i La Ribera. Font documental: "La premsa i les publicacions periòdiques a la Ribera d'Ebre" - J.S.Cervelló |
||||||||||||||||||||
 Els Templers i la Baronia d'Entença
s'enfrontaren en un conflicte que destruí part dels seus territoris i
propietats. Els Templers establiren un tribut a Camposines per als
viatgers que creuessin l'Ebre pel pas de Barca de Móra, propietat
Entença. En canvi, no s'havia de satisfer si es creuava per Ascó,
propietat templera. Els Entença, barons del Castell de Móra, es sentiren
perjudicats i, després d'intentar infructuosament i suposadament arribar
a un pacte, atacaren Vinebre i Riba-roja (terres temple). La resposta
templera fou un atac i setge a Móra d'Ebre durant el 1289 que durà 15 dies, i fou refusat
heroicament per una
dona, esposa del Baró d'Entença: Galbor d'Entença. Doncs, aprofitant
l’absència de Berenguer d’Entença i del seu fill Guillem, que eren a la
campanya de la Cerdanya amb el rei Alfons II, els Templers, aliats amb
els Montcada, formaren un exèrcit de 80 cavallers i més de 4.000 homes i
atacaren la vila de Móra que en aquell temps no superava el miler
d’habitants.
Galbor d’Entença, esposa de Berenguer, comandà les poques forces que es refugiaren al castell i va aconseguir rebutjar els successius atacs dels aliats. Avisat Guillem, hi acudí tot seguit i trencà definitivament el setge de Móra el 1290. Les multes que imposà el rei i que hagueren de pagar tots dos bàndols mostren la magnitud dels danys ocasionats (el terme quedà totalment arrasat, els arbres tallats i molts ramats sacrificats). El rei Alfons II en assabentar-se del setge de Móra manifestà: “Si el Temple va contra els cristians tot el món anirà mal, i jo no regnarè si tal excés no es castigava”. Quants anys dirieu, però, que varen durar els conflictes entre templers i Entença? Les 93 respostes rebudes es reparteixen de la següent manera:  1.
15 dies 18
19% 2. 5 mesos 2 2% 3. 10 anys 23 25% 4. 21 anys 46 49% 5. 35 anys 4 4% |