| Versió original (CATALÀ) |
 |
English translation (copy URL into the new window box) |
| Venerable Filomena Ferrer, fundadora del monestir de germanes mínimes (1841, Móra d'Ebre - 1868, Valls). |
|
-Text traduït i adaptat per CRISTIAN LAUNES
Els
Ferrer eren una família d'escultors de talent, totes les generacions van
residir a Móra d'Ebre, malgrat el treball molts cops els obligava a
emigrar a altres ciutats ja sigui per esculpir al lloc on seria ubicada
l'obra o per desenvolupar la seva vida professional definitivament.
Aquest també era el cas de Feliu Ferrer, pare de Filomena Ferrer, la
qual cosa també va marcar a la jove.
"En la iglesia parroquial de Mora de Ebro a los cuatro días de Abril del año mil ochocientos cuarenta y uno: Yo el infra, Prior de ella bauticé solemnemente a Filomena Ferrer, hija legítima y natural de Félix y de Josefa Galcerán consortes y vecinos de la presente villa. Abuelos paternos Miguel e Inés Guasch. Maternos José y Francisca Brú. Naturales el padre de Benicarló, la madre de Móra la Nueva. Los abuelos paternos de Portell, el abuelo materno de la Espluga y la abuela de Tivisa. Fueron padrinos Francisco Lorant y Cándida Barceló advertidos del parentesco y obligaciones. Nació a las siete del día anterior.-Juan Bautista Descarrega, Prior Curado."
El seu vincle de joventut amb Móra d'Ebre es trencaria després de la seva Confirmació i Comunió: " A la visita pastoral que va fer a aquesta Parròquia (de Móra d'Ebre), el 10 de desembre de 1851, l'Ilustríssim senyor Bisbe d'aquesta Diòcesis, Damià Gordo Lay, confirmà a Filomena Ferrer, filla legítima i natural de Fèlix i de Josefa Galcerán, sent padrins José Pedrel i la seva esposa Antonia Traga. " El dia fou solemne, amb el repic de campanes que convidaven als feligresos a rebre al bisbe. Feliu Ferrer va rebre un encàrrec a Maldà, per a l'Església, és per això que la família emigrà allà; abans però, el Prior de Móra d'Ebre va proposar a la família que Filomena rebés el Sagrament de la Comunió per primer cop a Móra d'Ebre. Així fou, el 15 d'octubre de 1853: " Als 12 anys, després de molt examinades les meves disposicions i coneixements em van comulgar per primer cop el feliç dia de Santa Teresa de Jesús, pels temors de la meva prudent i cuidadosa mare no em va ser permès fer-ho abans d'aquesta edat". Després de Maldà, la família va de poble en poble, allà on sortia el treball a Feliu. Tornaren a Móra d'Ebre el 1855, per breu espai de temps, quan contragué el còlera; també hi estigueren el 1857-1858. Filomena creix en el camí a la santedat dia a dia, gràcies a la direcció del Pàrroc Don José Esqué. És a Maldà on rep la crida a la clausura, la virginitat,... cap als tretze anys va tenir una experiència mística: un èxtasi -en un dia de comunió-, en el qual se li va manifestar de forma molt clara el misteri de la Inmaculada Concepció de Maria, el seu amor maternal i la grandesa de la virginitat: "Se'm comunicà amb tanta certesa i sublim altesa la Concepció de Maria Santíssima, la bellesa de la virginitat, i el molt que la apreciava a aquesta celestial Reina que, sense estar en mi altra cosa, ni poder resistir a la part superior que això em manava, li vaig prometre seguir les seves petjades, vull dir, li vaig consagrar molt gustosament la meva virginitat amb els afectes més sincers i aclamant-la per la meva dolça Mare, oferint-me per la seva sempre obedient filla amb els més cordials afectes del meu cor". Sota l'influx d'aquesta experiència va fer vot de virginitat. En aquells dies va començar a manifestar els seus desitjos de consagrar-se a Déu en un convent dedicat a la Immaculada. La seva vocació va ser durament combatuda pels seus propis pares, que a pesar de ser bons cristians creien que Filomena, a causa de la seva fràgil salut, no era apta per al claustre. Finalment, va ingressar al Monestir de Monges Mínimes de Valls el dia 29 de gener de 1860 quan tenia 19 anys. La
Comunitat diu que es va adonar del tresor tan gran que Déu els donava en
aquella jove, doncs era un model acabat de virtut. Des del principi es
va distingir per la seva fidelíssima observança de la Regla. Al Monestir
va ocupar amb tota perfecció els oficis de mestra de cant, ajudant de
robera, dispensera i segona infermera, brillant en tot i sempre la seva
ardent caritat. Déu la cridava, de continu, a una perfecció cada cop més
elevada. El lluminós exemple de la seva vida santa, arrelada i cimentada
a la més genuïna espiritualitat de l'Ordre Mínima brillava com una
torxa; i les primeres beneficiades, diuen, van ser les Germanes que van
conviure amb Ella. És així, doncs, com comença a escriure les epístoles al Bisbe de la diòcesi i al Prior de Móra d'Ebre que engegarien la maquinària per a que el Convent i el Temple s'ubiquessin al poble de Móra d'Ebre. En aquestes cartes, la Venerable es mostra predisposada a tot sacrifici per dur a terme la feina que li encomanava Déu, un cop superades les pors a les que hem fet referència; així mateix va definint els continguts interns de la fundació: un convent on les religioses haurien de ser devotes del Sagrat Cor, i on la màxima fos estimar cada dia més aquest Sagrat Cor; amb molts moments d'oració conjunta entre les integrants; donava el nom de dues de les germanes que l'acompanyarien en la tasca de la fundació; també va manifestar la necessitat de renovar certs punts de la Regla. El 3 d'agost de 1868, prop de la seva mort, Filomena escriu al Prior de Móra d'Ebre: "Pot, sí, la meva mort retardar l'obra i parar-la, però no desfer que aquesta sigui la voluntat de Déu; perquè en mi sol la mort farà oblidar-me d'això, però el sentir la menor llàstima de no poder-ho dur a terme jo mateixa, en veritat li dic que no la sento, doncs ningun desig va néixer al meu cor de cosa similar, abans ben perdia el Senyor em lliurés d'això, malgrat ho vaig manifestar que era el que vaig prometre al meu Déu amb gran pena i sentiment." (llògicament, quan diu que accepta l'encàrrec amb pena i sentiment es refereix a la lluita interna que tingué per distingir si aquesta visió era una temptació de primacia o la Voluntat). Va morir el 13 d'agost de 1868 a l'edat de 27 anys, després d'una llarguíssima fase terminal de malaltia tuberculosa on el dolor i la febre alta foren constants. A la seva mort, gaudia de gran fama de santedat dintre i fora del Convent de Valls. El 1972 es traslladen les restes de la Venerable Sor Filomena, des del Cementiri Municipal de Valls a l'església del Monestir, on es conserven actualment, a un costat del presbiteri, als peus del Cor de Jesús.
p.a. Bellantonio Editat pel Convent de Germanes Mínimes de Valls - 1977
textos autobiogràfics Filomena Ferrer
|
Va néixer a Móra d'Ebre el 1841, filla de Feliu Ferrer
(escultor il·lustre) i de Josefa Galcerán. Aleshores, el poble comptava
amb unes 700 cases, 3800 habitants i 3000 finques; era un punt on el
moviment civil i polític del moment era ben viu. Els anys compresos
entre el 1830 i el 1840 foren els del domini del general carlista
Cabrera: anys de sang, malaltia i guerra; amb el triomf de les idees
laiques que havia abanderat la Revolució Francesa a l'altre costat dels
Pirineus i el conseqüent moviment contra l'Església. Poc abans del
naixement de la Venerable, del 29 de juliol al 31 d'agost del 1837, es
documenta l'atac i destrucció del Convent de Sant Antoni de Pàdua
de Móra d'Ebre, durant la primera guerra dinàstica, així com
l'assassinat dels germans Manel Roca i Isidre Franch, fet que dividí i
commocionà al poble. També el 1837 els lliberals van incendiar i
saquejar l'Església Prioral, d'estil gòtic i orígens al segle VII (sent
anomenat el nostre poble Morale, aleshores, i límit de la diòcesis de Hictiosa).
El domicili morenc, així com
l'estudi de Feliu Ferrer s'ubicava al carrer de la Vila nº7. Casat amb
Josefa Galcerán (natural de Tivissa, resident a Móra la Nova) va tenir 10
fills. La família de la Venerable mantenia una classe social mitja
gràcies a l'abundant treball de Feliu Ferrer. Cinc dels fills del
matrimoni varen morir per les epidèmies de còlera i d'altres; Filomena
en va ser una supervivent. Era una família creient, profundament
catòlica, malgrat els temps que corrien i als quals us hem introduït.
Així queda de manifest amb el sacerdoci d'un dels fills, que ocupà la
parròquia de Móra la Nova, i la vocació de Filomena i la seva germana
Manuela; així com en
els treballs de Feliu Ferrer (cal destacar que es conservava la cuna de
la Venerable amb les sigles IHS (monograma llatí de Jesús)) i els
testimonis que han arribat sobre Josefa Galcerán. La casa dels Ferrer la
presidia una Verge documentada com a de gran bellesa esculpida pel pare
de la família, una imatge que impregnarà la infància i la vida de la
Venerable. Filomena Ferrer va ser batejada el dia següent al seu
naixement pel prior Juan Baptista Descarrega i creixeria en un ambient
d'espontaneïtat i devoció sana e innocent vers les figures de Jesús i la
Verge Maria:
És
intel·ligent, de ben petita resa a les imatges que esculpia el seu pare,
medita sobre textos bíblics. Els Ferrer també eren una família
caritativa amb els pobres. Teresa Serra va ser la seva mestra i està
documentat que habitualment deia: "s'hauríeu de comportar tots com
Filomena"; convertint, doncs, a la jove en un model exemplar. També
Feliu, germà de Filomena, documenta el bon caràcter y les virtuts de
Filomena Ferrer; així com nombrosos testimonis confirmen que quan
Filomena rentava les verdures al riu renyava de ben petita als pescadors que deien
males paraules. Poc va tardar a fer aparició a la seva vida allò que la
faria màrtir: la malaltia. Es documenten escròfules o tumors freds
(probablement es tractava de tuberculosis ganglionar i cutània en una malalta d'edat
infantil i dèbil, cosa relativament habitual en el context històric i
que lligaria amb la reactivació de la mateixa malaltia en una forma més
agressiva i que la portaria a la mort de ben jove), que l'obliga a sotmetre's a la precària medicina del
moment basada en els 4 humors d'Hipòcrates i, per tant, amb la sagnia i
una poc evolucionada cirurgia com a únics remeis, que, si no mataven al
pacient, per al poc que servien era per a exercir una selecció natural
més forta.
"A la banda esquerra de l'Ebre, espera una gran barca amb càrrega
humana, el barquer passador està absent, però en el seu lloc, i no sense
perícia, disposada està per a traspassar a l'altre banda de riu una jove
morenca. És una religiosa que ve de Valls. No es ni una desertora ni una
fracassada, sinó una convençuda i valent, amb sang dels Ferrer a les
seves venes. Més que per a ella mateixa, està allí per a conduir amb la
barca a un grup de jovenetes cap a Móra. Tenen una missió a complir, i
amb la seva guia segura, confiades en la força dels seus braços, es
disposen a deixar l'embarcador i saltar a l'encontre del poble que les
espera. La força del corrent empenta les aigües, fent-les amenaçants,
però la jove i les nenes no s'espanten, i tranquil·les i segures,
desembarquen, com si confiessin cegament en l'habilitat del més expert
barquer". Aquesta va ser la visió que tant pertorbà a Filomena
Ferrer des dels dos anys abans de la seva mort (1866) fins que aquesta va arribar:
la visió de la fundació del Convent de Móra. La Venerable era una monja
mínima, i temia que això fos una temptació d'ostentitat o afany de
protagonisme, que això xoqués contra els vots i la Regla;
d'altra banda, mitjançant les visions, sabia que això era la voluntat del Senyor, sabia que el
poble necessitava aquest Convent i que ella era el barquer que ajudava a
les quatre jovenetes a creuar el riu exaltat, amb l'ajuda de Santa
Teresa de Jesús. 
La fundació de Móra d'Ebre es va portar a terme 26 anys després de la
seva mort, complint-se la seva profecia.
Sor Filomena va ser la inspiradora, la impulsora i va promoure amb la seva oració i la seva pròpia vida
aquesta obra. Qui va heretar el lideratge de la fundació va ser seva
germana, Manuela, que també estava ingressada al Monestir de Valls.
El convent i el temple es finançà, en part, amb la voluntat popular.
Magdalena Grau i de Gras i el seu cunyat, el Comte de Samitier, van
donar el solar edificable, un ampli hort situat al darrere, diners
i material per a la construcció. El Bisbe Francesc Aznar i
Pueyo obrí una subscripció amb una aportació inicial molt important;
també hi col·laboraren canonges de la catedral, altres estaments
eclesiàstics i fidels, entre els quals es trobaven el pare i els
germans de la Venerable. La primera pedra es col·locà el 18 de
novembre de 1883 amb un solemne acte al qual acudí el Bisbe, així com
múltiples personalitats i molts fidels. En aquesta primera pedra
s'hi troba protegit: l'acta firmada pel Bisbe, per totes les
autoritats i també per F. Ferrer, pare de la Venerable, monedes del
Sagrat Cor, de la Corona Reial, i articles documentals de la premsa
de l'època referents a la fundació. A l'acte es llegí el telegrama
amb la benedicció del Papa. Dirigí el discurs Manuel Domingo Sol,
fundador de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat
Cor de Jesús, el qual es referí a Filomena Ferrer com la "glòria de
la seva Orde, estrella refulgent de Catalunya, timbre d'honor per a
l'Església Catòlica". El monestir es construí en 11 anys. El 5
d'octubre de 1894 entraven les set monges mínimes, tres d'elles de
Móra d'Ebre, acompanyades des del monestir de Valls, on estaven, pel
Vicari General de la Arxidiòcesi de Tarragona i nou sacerdots. Va
ser un gran dia de festa a Móra d'Ebre. El 5 de juny de 1925
s'inaugurava el Temple annex, centre de la vida mínima,
contemplativa i reparadora, era el primer Temple Expiatori de tota
Espanya, la seva finalitat: prestar un servei a tota l'Església, per
a Espanya, per a Catalunya, per a Móra d'Ebre, per a la humanitat
sencera: vida d'amor, missió d'amor, missatge d'amor,... el Sagrat
Cor, el missatge reparador de la Venerable.
| LA VENERABLE SOR FILOMENA FERRER, VISITANT MÓRA D'EBRE: |
|
SECCIÓ CONSTRUÏDA PER LA COMUNITAT DE moradebre.org
